dijous, 16 d’agost de 2012

El Tractat que no ha pogut ser

Els darrers dies de juliol, quan semblava que per primer cop en la història de la humanitat podria haver-hi un Tractat internacional que reguli el comerç d'armes, les delegacions d'alguns països -entre els quals Estats Units, Rússia i Xina- van dir que "no hi havia hagut prou temps de negociació" (només fa quatre anys que es negocia!) i es van fer enrera de l'acord final.
Ha estat una decepció per a la coalició d'ONG que treballem per regular el comerç d'armes, perquè considerem que actuem de catalitzadors d'una opinió pública mundial favorable a les nostres tesis, de forma molt majoritària. Arreu del món s'aixequen veus molt autoritzades demanant que les armes i municions no circulin lliurement, que s'acullin a unes regles, entre les quals no vendre armes a dictadures, règims que violen els drets de la seva ciutadania o països en conflicte.
Tot i això, la decepció no aturarà el treball per la pau. Previsiblement a la propera Assemblea General de Nacions Unides s'aixecaran més veus exigint regular aquest comerç de la mort, perquè estem en un procés imparable gràcies a milers i centenars de milers de persones, arreu del món, que malden per tenir un món més segur, és a dir més just i menys armat.