dissabte, 30 de novembre de 2013

La Constitució, tan important i tan relativa

Carta oberta al senyor Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón, un dels set ponents constitucionals, tramesa pel professor Enric Casulleras de la Universitat de Vic. Relativitza absolutament l'impediment -per exemple- de consultar la ciutadania de Catalunya sobre el seu futur estatus polític.
 
"Distinguido y admirado don Miguel,

En vano he esperado que terciase usted en el debate sobre el proceso
de secesión de Catalunya. Como al parecer, el principal argumento
contra la declaración unilateral de independencia es su ilegalidad en
términos constitucionales, me gustaría que usted recordase a los
españoles en qué circunstancias fue incorporado a la Constitución el
artículo donde se alude a la indisoluble integridad del territorio
español,y la participación directa del Estado Mayor del Ejército en su
redacción.
Porque era a nombre suyo de usted el sobre que llegó, con membrete del
Ejército, irrumpiendo en el seno de la ponencia donde se estaba
debatiendo tan espinoso asunto. Haría usted una gran aportación a la
democracia si revelase los términos en que el Ejército amenazaba con
su intervención en caso de que el contenido del sobre no se
incorporase, sin tocar una coma, al articulado constitucional.
Y así seríamos conscientes todos los ciudadanos de que la máxima norma
del ordenamiento jurídico español fue impuesta bajo coacción y con
graves amenazas.
Como jurista que es, usted sabe mejor que yo que los contratos
firmados entre partes bajo amenaza o coacción son viciados de origen y
nulos de pleno derecho.

La anterior petición no menoscaba la alta consideración que nos merece
su ilustrada aportación humanística e intelectual a la convivencia
entre los ciudadanos de este país (muy pronto, países, espero).

            Reciba mis más respetuosos saludos. Suyo,

           Enric Casulleras"

diumenge, 10 de novembre de 2013

Diplomàcia de vol ras

Reprodueixo aquest article d'un col·lega, director d'una ONG de cooperació al desenvolupament, publicat al diari ARA fa us dies i que dóna una imatge clara de la pobresa d'horitzons del govern català pel que fa a la solidaritat internacional.
Però l'Estat espanyol tampoc no es queda curt: des de fa dos anys la convocatòria de suport a les ONG consisteix en la partida que la ciutadania destina al 0,7% en la seva declaració d'IRPF, i ... unes engrunes més.

"El moment de fer els pressupostos és un reflex més fidel del país que
portem al cap que el moment de fer els programes electorals. Passar de
destinar 11,9 milions el 2013, a 3,4 milions d'euros el 2014 a la
promoció de la pau, el drets humans i la cooperació que fan les entitats
socials, ens dóna un missatge prou entenedor. Sobre tot quan s’acumula
en aquest terreny un 95% de retallades en els darrers anys.

Desvestir la cooperació internacional per vestir una autocooperació
diplomàtica i econòmica sense ànima social reflecteix també una visió
maldestra de les relacions internacionals. Fins i tot els governs més
conservadors del nostre entorn han après fa dècades que no es pot
demanar sense oferir. Sortir al món a parlar dels nostres drets
desentenent-se dels dels altres no sembla una diplomàcia molt
intel·ligent.

A més el que projectem cap enfora acostuma a ser un reflex molt fidel de
les prioritats cap endins: ni pau social, ni drets socials, ni
cooperació. És aquest també aquesta la proposta per a la construcció
nacional de la resta de forces que aspiren a governar?"

Àlex Guillamón (Àgora Nord Sud)