dimarts, 31 de desembre de 2013

La ciutadania i el poder: distància creixent, confiança minvant

Que els moviments ciutadans tenen cada cop més força és una afirmació quasi indicutible. Que aquesta força pren sovint direccions erràtiques també sembla una realitat. Avui per avui una opinió pública formada, lúcida i activa té una capacitat de mobilitzaciói, de creació de pensament i d'albirar nous horitzons que a ningú no se li escapa; tampoc als poders, que tenen encara capacitat d'atemorir però cada cop menys capacitat de convèncer.

El poder polític està cada cop més empeltat al poder econòmic -veritable artífex de la desfeta social que suposa la desigualtat creixent i cruixent-, i cada cop més allunyat de la gent, perquè la ciutadania formada i informada no es pot creure les coartades dels tecnòcrates que diuen governar-nos, ni les bondats de les grans empreses que fan obres de beneficència minses mentre defrauden sistemàticament quantiotats milionàries al fisc mitjançant argúcies legals o il·legals (cotitzant en paradisos fiscals, per exemple). Per ara la ciutadania respoin amb una confiança il·limitada que es tradueix alhora en moviments contestaris unes vegades, en respostes individualistes en altres o en un relativisme cínic cada cop més estès.

Però la societat del 99% cada cop es conformarà menys a ser espectadora sofrent de la injustícia d'u poder polític dèbil, allunyat i servil, d'un poder judicial que promou la desigualtat atorgant privilegis als rics i poderosos, d'un poder econòmic aviciat i trampós, que mai no en té proui especula amb la vida, i d'un poder dels media que s'està convertint en corretja de transmissió dels grans interessos econòmics.

Acabem el 2013 amb una confiança bastant minsa en la justícia d'un sistema que incrementa la desigualtat sense límits. Recuperar un cert nivell de confiança és imprescindible perquè les coses funcionin i això demana, al meu parer, un treball en molts fronts, dels quals en destaco tres:
  • la regulació estricta de guanys i beneficis empresarials, lligada a una reforma fiscal en profunditat que sigui autènticament progressiva. Limitar la riquesa no ha de ser necessàriament negatiu per a l'economia mundial ni per al futur d'un sistema que no es pot basar a créixer eternament
  • la regulació estricta de les lleis del mercat, amb la supressió de paradisos fiscals i la limitació de l'economia especulativa, font de "bombolles" futures (mercat de futurs, bitcoins, etc)
  • la regeneració política, a partir de canvis profunds en les regles democràtiques per tal de promoure una participació ciutadana autèntica i una limitació del poder coercitiu dels estats
Només amb això, se'ns ha girat feina  ...  Que tinguem un bon 2014!