dijous, 27 de novembre de 2014

Això és solidaritat, sí senyora!

La primera setmana de desembre entraran al Parlament de Catalunya els pressupostos de la Generalitat per al 2015, que presenten una dada vergonyant i curiosa:  destinen poc més d' 1 € per habitant a les polítiques de foment de la pau, treball pels drets humans i cooperació internacional al desenvolupament que gestionarà l'Agència catalana de cooperació (ACCD, 8 M€). Sí, heu sentit bé, un euro per habitant en tot l'any.

Per adonar-nos de la ridiculesa d'aquesta xifra només cal comparar-la amb algunes altres. Previsiblement les xifres per al Ministeri de Defensa espanyol 2015 suposaren per a cada català uns 196 €, la indemnització pel fallit p"projecte Castor" suposarà 29 € per ciutadà i el rescat als bancs espanyols ha suposat la contribució inicial -directa i obligada- de 2.219 €.

Encara més. Mentre el govern català parla de destinar 8,5 M€ el 2015 a la cooperació al desenvolupament a través de l'Agència responsable, el pressupost 2013 de Metges Sense Fronteres va ser de 116 M€, el d'Oxfam Intermón de 82,9 M€ i el d'Educo de 32,5 M€, per parlar d'organitzacions amb la seva seu central a Catalunya i amb una majoria de fons provinents de donacions privades. Això que es presentarà al Parlament per a la seva discussió, és fer política de país?

Fa poques setmanes he pogut visitar un projecte de foment de treball estable de dones i joves, en el conreu i comercialització de cacau orgànic al nord del Perú, en una zona de forta migració cap a Espanya que ara està retornant al seu país de grat o per força. El projecte ocupa ja 1.800 famílies rurals d'un territori tan gran com el Ripollès, i té molta capacitat de multiplicar-se si podem seguir donant-los suport uns anys més. Podrem?

Com aquest, n'he visitat d'altres en comunitats d'Equador i de Bolívia, on certament no necessiten les nostres idees sinó el nostre suport i la nostra complicitat per formar una gran xarxa de ciutadania que es preocupa pels problemes globals, quan són aquí i també quan són lluny de casa. La lluita contra les desigualtats, ara més que en cap altra època, no coneix fronteres i ocupa molta gent d'aquí i d'allà.

Per ells, però sobre tot per la nostra dignitat col·lectiva, reclamem que la discussió en el Parlament dels pressupostos 2015 inclogui una esmena imprescindible: duplicar la quantitat destinada a cooperació al desenvolupament per reduir a la meitat la nostra vergonya.