divendres, 28 d’agost de 2015

L'estiu de la nostra vergonya mediterrània

Cada estiu les màfies que transporten les persones àvides d'una vida millor cap a Europa, des d'Àfrica i l'Orient Mitjà, fan el seu agost davant les denúncies dels mitjans de comunicació i els laments dels governants, que es limiten a posar més tanques, vigilància i llanxes per "dissuadir" els desesperats, construint ciutats-presó com Ceuta i Melilla, dedicant diners a tasques de policia de fronteres o expandint idees peregrines com la de destruir les pasteres bombardejant les costes africanes com si aquelles costes fossin el pati de casa nostra.

Aquest any, però, el drama dels conflictes armats mal resolts a l'Iraq, Síria, Afganistan, Egipte o Líbia ha fet vessar l'olla i Europa ha seguit en la seva lògica de parlar "d'allau migratòria" (fixeu-vos en la connotació negativa del mot) quan s'està produint davant la paràlisi ciutadana una de les crisis humanitàries de refugiats més grans des de la segona Guerra Mundial. La primera resposta dels governs europeus, intentant repartir-se 40.000 persones demandants d'asil entre els estats de la UE com si fos l'estraperlo -quin paper el de l'Estat espanyol! ... fent-se el solidari i negant-se a acollir gent, tot al mateix temps- ha estat el principi de la nostra vergonya col·lectiva.

Ara, a finals d'agost, ja no parlem de 40.000 sinó d'un milió de persones que fugen de la guerra, la injustícia i la inhumanitat o que busquen un mitjà de vida digne (els immigrants econòmics també tenen drets, recordem-ho). El drama es presenta amb tota cruesa i la Unió Europea segueix fent prevaldre els criteris de cada Estat i no una política comuna d'acolliment, asil i migració.

Vull compartir algunes reflexions, que presento en forma d'enunciats per no cansar el personal. Sé que cadascuna d'elles mereixeria molta tinta i molts matisos, però això ho deixo pr a més endavant.

1. El problema essencial del sistema capitalista especulatiu no és la pobresa extrema que deixa moltes persones fora del terreny de joc, sinó la desigualtat creixent de rendes, oportunitats i mitjans de vida que provoca el mateix sistema. Hi ha un 20% de la nostra ciutadania que s'aprofita de les bondats del sistema, actua de fre per als canvis i impideix les regulacions legals i jurídiques que limitin el lucre desmesurat.

2. Aquesta no és una crisi humanitària fruit de quatre dictadors tocats de l'ala i corruptes (que també), sinó sobretot d'uns interessos espuris d'empreses transnacionals, lobbys especuladors i governs de països dominants, per tal de mantenir l'statu quo i que les societats enriquides mantinguem la camama. La invasió occidental d'Iraq té molt a veure amb la creació d'Estat Islàmic, la inacció d'Occident davant la guerra civil siriana té molt a veure amb els interessos d'Israel a la zona,i moltes guerres africanes tenen tot a veure amb l'accés d'Occident o de la Xina a matèries primeres necessàries per al nostre "dasarrollisme".

3. Mentre els temes de seguretat interior i exterior siguin incontestables i passin sempre al davant dels drets humans, en tots els drames i situacions, no resoldrem les crisis derivades de conflictes armats d'una manera eficaç i estable. Totes les fronteres democràtiques han de ser poroses, ben controlades però poroses per naturalesa, o deixaran de ser democràtiques i acceptarem un "gran germà" que decideixi per nosaltres qui entra i qui surt de casa.

4. En el cas d'Europa, ens omplim la boca parlant de projecte comú però només mantenim en comú el poder dels Estats-nació, que no es corresponen ni a la realitat multicultural i mestissa de les nostres regions -que demanda més poder local-, ni a la realitat de les nacions que no són Estat, ni a la burocràcia d'unes institucions europees amb molt poc poder real. L'antic règim segueix vigent!
La UE necessita corredors humanitaris segurs, controlats però també acollidors, que distribueixin la població nouvinguda i identifiqui amb rapidesa les persones i col·lectius que no poden tenir l'estatut de refugiats. Necessita, també, un cupo anual de migració econòmica que puguin absorbir les nostres regions. I, finalment, necessita combatre la demagògia instal·lada de "primer els de casa" que ens deshumanitza.

5. Catalunya pot i hauria d'acollir almenys un 1 per mil anual de la seva població (és a dir 7.400 persones) demandants d'asil, i aquest any ho hauria de fer amb celeritat, durant el proper mes de setembre.

6. Malgrat les dificultats i mancances del sistema, hi ha lloc per a l'esperança si la ciutadania ens revoltem davant allò que trobem injust. Recordem aquells versos de Machado: "Creí mi hogar apagado, removí las cenizas y me quemé la mano". Som-hi!

dimecres, 12 d’agost de 2015

Desemmascarar els negociants de la guerra

L'actor George Clooney i l'activista pels drets humans John Prendergast lideren un projecte privat que pretén investigar i divulgar els diners que entren i surten de les zones en guerra i la seva procedència. El projecte es diu "The sentry" (El sentinella) i vol nodrir-se d'informació pública, investigacions sobre comerç d'armament (àdhuc comerç il·lícit), denúncies confidencials que esperen rebre, etc.

Esperen poder publicar noms concrets de persones i d'empreses que es lucren amb el "negoci de la guerra", perquè els governs els facin pagar un preu pels mals que causen. Perquè aquest és el cami -diuen- per assolir la pau i el respecte als drets humans.

Savbem que molts dels mals causats són irreversibles (desenes de milers de persones mortes, ferides, desplaçades o refugiades cada mes), però aquest podria ser un primer pas per posar rostre al lucre sobre el sofriment humà ... en l'època de la filtració pública d'informació confidencial que ha iniciat Wikileaks.

La ciutadania de tot el món els estarà agraïda si la iniciativa prospera, ja que obligarà els governs i les institucions mundials a actuar davant uns poders fàctics que ara mateix semblen impunes i anònims.

(Informació bàsica extreta d'un article de Teresa Turiera al diari ARA).