tag:blogger.com,1999:blog-49855574590000062632024-03-08T07:39:59.443-08:00EL CINQUÈ PODERXavier Masllorenshttp://www.blogger.com/profile/11497796953097159877noreply@blogger.comBlogger80125tag:blogger.com,1999:blog-4985557459000006263.post-91329985777023480512023-11-25T03:40:00.000-08:002023-11-25T03:40:02.691-08:00Israel i Palestina, la convivència necessària<p> </p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Deia Séneca que “cap vent no és favorable per a qui no
sap on va”. En el conflicte més complex del món actual, el que enfronta l’Estat
d’Israel amb Hamàs (i de retruc amb gran part de la població palestina), està
clar que no hi ha una solució militar i, malgrat tot, l’estat sionista
s’entesta a pensar que el diàleg no és possible i l’anorreament de l’enemic sí
que ho és, mentre la ràbia i l’odi s’acumulen entre molts palestins provocant
violència sobre violència. A més, fa molt temps que una bon nombre de ciutadans
europeus viu amb el sentiment que la situació cada cop està més enrocada i cada
pas en la mala direcció d’Israel –construcció d’assentaments en territoris
ocupats palestins, un mur que no respecta les fronteres originals de
Cisjordània i treu fonts d’aigua a Palestina, desobediència a les resolucions
de Nacions Unides, etc—provoca als territoris ocupats una reacció de creixement
de l’odi i de les posicions més radicals i àdhuc de resposta terrorista, fent
cada cop més difícil la solució des dos Estats que l’ONU va prescriure l’any
1948.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Arial, "sans-serif";">La capacitat que té aquest conflicte de polaritzar
opinions i adhesions cap a un o altre bàndol no té comparació amb cap altre. És
obvi que la influència econòmica, cultural i política d’Israel a Occident, o
l’emigració massiva de població palestina, part de la qual malviu en diverses
regions del món, promouen aquesta polarització ideològica –i també emocional,
no ho oblidem--, i això dificulta, precisament, la resolució d’un conflicte que
des de la construcció de pau ens neguem a veure com irresoluble.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Arial, "sans-serif";">Cal, això sí, honestedat intel·lectual per proclamar que
la victòria d’Israel i la derrota o dissolució de Palestina per resoldre el conflicte
de forma permanent –tesitura en què ens trobem ara mateix—no és possible. El
paradigma que cal construir és ben diferent: la seguretat dels dos pobles depèn
irremeiablement de la seguretat de l’altre. Tant el no-reconeixement de l’estat
d’Israel per part d’Iran i els seus aliats, com les accions d’Israel per anar
fent inviable des de fa anys un estat Palestí impossibiliten un camí de solució
a mig o llarg termini. Dos estats en convivència pacífica només podran conviure
en condicions de mutu reconeixement i de seguretat mútua.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Arial, "sans-serif";">Hi ha una solució política a aquest greu conflicte, sí,
però passa necessàriament pel reconeixement de l’altre en igualtat de drets,
per la convivència amb seguretat mútua i per un canvi cultural de percepció de
l’altre que, sí, serà lent però és possible: no cal triar un bàndol i
demonitzar l’altre. Fer-ho així impedeix qualsevol camí de pau. Les dues
comunitats han de poder construir el seu Estat en convivència amb un altre
Estat.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Arial, "sans-serif";">Per on podem començar, per canviar aquesta retòrica que
propugna l’anorreament de l’altre?. Doncs, d’entrada, escoltem les veus que des
de Palestina i Israel treballen per la pau (no tothom creu en la violència per
resoldre el conflicte), i donem-los cobertura. Després, prevenim i refusem,
públicament, les actituds antimusulmanes o antisemites, com una forma de
combatre la polarització. I, a més, posem-nos al costat de les víctimes de la
violència, acompanyant-les en el seu dolor. Això és el que proposem des del
comunicat que ha fet públic l’ICIP –Institut Català Internacional per la
Pau—per respondre a la desorientació i al desànim que donen ales a les forces
que s’oposen a la pau.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Arial, "sans-serif";">I si, a més, posem en valor el treball de les Nacions
Unides, imperfecte, pobre i feble però imprescindible, farem un gran favor al
progrés de la humanitat.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>Xavier Masllorenshttp://www.blogger.com/profile/11497796953097159877noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4985557459000006263.post-4299269608734499682021-10-23T08:39:00.004-07:002021-10-23T08:39:40.635-07:00Carta blanca a la violència dels Estats?<div style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-element: para-border-div; padding: 0cm 0cm 1pt;"><p align="center" class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 1.0pt 0cm; padding: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: medium; text-align: left;">A voltes sobre el model de seguretat</span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 1.0pt 0cm; padding: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: 12pt; text-align: left;">Llegeixo
en els diaris, aquesta mateixa setmana, dues notícies inquietants de la regió
del món amb més assassinats, Amèrica Llatina. Una regió amb un terç de les
víctimes de violència de tot tipus, en una espiral d’acció-reacció que
involucra el narcotràfic, el crim organitzat, grups armats, policies, exèrcits,
bandes juvenils i un llarg etcètera.</span></p></div>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span><span style="font-size: 12pt;">La
primera noticia correspon a les declaracions del president conservador de l’Equador,
Guillermo Lasso –recentment descobert pels </span><i style="font-size: 12pt;">papers
de Pandora</i><span style="font-size: 12pt;"> com a propietari d’empreses en paradisos fiscals--, arengant les
forces armades del país per ajudar la policia a frenar l’onada de violència a
les ciutats: “Actueu amb la valentía que us caracteritza perquè aquest govern
indultarà tots aquells que siguin condemnats injustament per haver fet la seva
feina”. De passada, va carregar contra els jutges que “haurien de garantir la
pau i l’ordre, no la impunitat i el delicte”.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span><span style="font-size: 12pt;">La
segona és del també conservador president de Xile, Sebastián Piñera –també
esquitxat pels </span><i style="font-size: 12pt;">papers de Pandora</i><span style="font-size: 12pt;">, oh
casualitat o bé causalitat--, que dos anys després de l’esclat social contra el
seu govern (hereu de la dictadura) ha iniciat una ofensiva contra el poble indígena
maputxe, decretant l’estat d’excepció al sud del país arran de l’increment de
violència, enviant 900 militars en funcions de policia i declarant:”Cal que
l’Estat faci ús de tots els mitjans per protegir la població, preservar l’ordre
públic i garantir els drets constitucionals”.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span><span style="font-size: 12pt;">On rau
la meva inquietud per les dues notícies?. No tant per la resposta habitual dels
estats davant la violència de qualsevol mena, fent ús del monopoli de la
violència que li atorguen les lleis. Això ho sé, encara que no ho comparteixo.
Tampoc perquè sabem que aquest monopoli s’utilitza moltes vegades per reprimir
la dissensió política o el descontentament social. Això també ho sé i ho
desaprovo fermament.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span><span style="font-size: 12pt;">Són les
raons d’Estat que esgrimeixen els mandataris el que em preocupa
extraordinàriament. En el primer cas, conculcant fins i tot la divisió de
poders que consagra la democràcia liberal,el president equatorià dóna carta
blanca als militars perquè s’enfrontin a qualsevol tipus de violència (i a la
queixa social, també?) amb la seguretat de que els excessos seran indultats.
Renya, a més, l’estament judicial per si de cas se’ls ocorre condemnar algun
militar. És la seguretat que protegeix l’statu quo sense reserves, encara que
sigui laminant drets i llibertats. Ras i curt i sense embuts, vol dir l’exèrcit
i les forces de seguretat com a garants de la continuïtat del sistema polític i
econòmic que –no ho oblidem— està provocant uns índex de desigualtat mai
vistos, especialment … a Amèrica Llatina!</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span><span style="font-size: 12pt;">I en el
segon cas el president de Xile fa un pas més, proclamant que les raons per les
quals fa ús de la violència són” protegir la població, preservar l’ordre públic
i garantir els dtrets constitucionals”. És precisament aquest argumentari el
que m’inquieta i em preocupa de veritat: ¿Està segur que l’ús de la violència
protegeix la població o garanteix els drets constitucionals?. ¿Què significa
exactament garantir l’ordre públic en un context de pobresa creixent, de
greuges històrics dels pobles originaris o de malestar social permanent? ¿La
resposta està en l’exèrcit, o en el reforçament de mesures policials, realment?
¿No estarán atenent només els símptomes d’un malestar, més que les causes reals
que el provoquen?</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span><span style="font-size: 12pt;">En el
model de seguretat imperant, en què el subjecte a protegir és l’Estat, les
seves institucions i la unitat de la pàtria, tota la lògica i el discurs porta
a protegir les elits, a mantenir les estructures de poder establertes i a
considerar fins i tot, de vegades, els ciutadans com a súbdits.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span><span style="font-size: 12pt;">Si
pensem en un altre paradigma, el de la seguretat humana que proposà el PNUD a
finals del segle XX, els subjectes a protegir són les persones, els ciutadans i
ciutadanes, i els seus estats han de ser els garants d’aquesta protecció, amb
normes democràtiques i garanties de participació política i social. Des
d’aquest punt de vista sorgeixen molts més interrogants davant les actuacions
de molts governs, no només d’Amèrica Llatina, per construir societats més
cohesionades i més justes, que finalment resulta l’eina més potent perquè
siguin també societats més segures.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p>Xavier Masllorenshttp://www.blogger.com/profile/11497796953097159877noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4985557459000006263.post-87370723165610282322021-05-21T04:16:00.003-07:002021-05-21T04:19:28.914-07:00Cultura de pau i noviolència<p> <i>(Resum d'una xerrada que he donat als Amics de les Arts, de Terrassa, el 18 de maig)</i></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 115%;"><span style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span>Hi havia una vegada un cec que demanava caritat al carrer amb un rètol que
deia “Sóc cec, necessito ajuda”. Poca gent es parava a donar-li una moneda,
fins que va passar una persona, especialista en comunicació, que li va demanar
permís per modificar el text del cartell. Ho va fer, i tot seguit tothom
s’aturava i li donava diners. El que deia ara el cartell arribava al cor de la
gent: “Avui és primavera … i no puc veure-la”.</p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%;"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span>Canviant l’enfocament de la nostra mirada sempre podem copsar coses noves.
Demano, doncs, que llegiu les següents ratlles amb una mirada nova, amb els
mínims prejudicis i estereotips possibles, i me’n donaré per satisfet. No
pretenc convèncer ningú, sinó compartir la idea de que una nova cultura és
possible. Una cultura basada en el diàleg, en la cura de l’altre, en la
cooperació per comptes de la competició i en la solidaritat. Una cultura
inèdita fins ara, però ben possible i que té anclatges en moltíssims exemples
d’èxits que ha aconseguit la humanitat fins ara.</p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%;"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span>La violència s’ha instal·lat a la Història de la humanitat com quelcom
inqüestionable. Potser com la pitjor de les solucions per resoldre els
conflictes entre persones, comunitats i països, però finalment com un mal
necessari que cal acceptar, com si es tractés d’una plaga bíblica.</p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%;"><span style="mso-ansi-language: ES;">Se sustenta en dos principis que contenen –segons el meu parer— veritats a
mitges: que l’agressivitat és inherent a la naturalesa humana, i que més val
que els Estats tinguin el monopoli de la violència per regular els conflictes
de tota mena.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%;"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span>Aquesta falàcia és fàcilment rebatible, ja que identifica l’impuls agressiu
--de caràcter animal-- amb la resposta
violenta com a eina legítima de resolució de conflictes. Si bé és cert que
l’agressivitat és comú a tots els animals, només la Humanitat agredeix i mata
per assolir poder, justifica l’assassinat d’altres iguals i fins i tot l’honora
quan convé. Potser, com diu Jean-Marie Muller, “ha arribat l’hora de rendir-se
a l’evidència de que la violència és el factor més potent de desordre en el món”.
D’altra banda, és evident que si tothom tingués la potestat de respondre
violentament a qualsevol conflicte el món seria inhabitable (com passa arreu
amb el crim organitzat). Però massa sovint la violència “legítima” dels estats
només serveix a les elits i als poders establerts, i no al conjunt de la
ciutadania que pretén servir.</p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%;"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span>Davant l’espectacle diari de la violència institucionalitzada potser ha
arribat l’hora -.-com diu Muller—de dir no davant la injusticia i “considerar
el pensament just com una dissidència”, fent elogi de la desobediència a les
lleis injustes, tot i considerar que “la llei compleix la important funció
social d’obligar la ciutadania a un comportament raonable”. Perquè “no és la
llei la que ha de dictar el que és just o no; és el que és just el que ha de
dictar la llei”. I això pensó que és possible des de l’acció noviolenta, des
del següent raonament:</p>
<ol start="1" style="margin-top: 0cm;" type="1">
<li class="MsoNormal" style="line-height: 115%; mso-list: l0 level1 lfo1;"><span style="mso-ansi-language: ES;">On hi ha persones hi ha conflictes. El
problema no són els conflictes (inherents a la conducta humana) sinó la
forma de resoldre’ls. </span>Ara mateix tendim a “resoldre”la majoria de
conflictes mitjançant l’exclusió i la violència, i –evidentent—no es resolen
sinó que es cronifiquen.</li></ol>
<ol start="2" style="margin-top: 0cm;" type="1">
<li class="MsoNormal" style="line-height: 115%; mso-list: l0 level1 lfo1;"><span style="mso-ansi-language: ES;">“Conflicte” no és igual a “Violència”.
Malgrat que sovint s’identifica una cosa amb l’altra, la resposta violenta
no és l’única possible. </span>¿No estarem donant respostes equivocades quan
aixequem murs, engreixem exèrcits o ens lucrem amb el comerç d’armanent dient
que fem així un món més segur? Segur, per a qui?</li></ol>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-left: 36pt;"><span style="mso-ansi-language: ES;">La lògica de la competició porta a valorar la
força per damunt de la raó. La lógica de la cooperació porta a valorar <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>positivament la diferència amb l’altre per
assolir un objectiu comú.<o:p></o:p></span></p>
<ol start="3" style="margin-top: 0cm;" type="1">
<li class="MsoNormal" style="line-height: 115%; mso-list: l0 level1 lfo1;"><span style="mso-ansi-language: ES;">La violència és un criteri absurd de resolució
(o transformació) de conflictes. La violència no transforma cap conflicte,
només el tapa.</span>Hi ha una violència estructural que atia els
conflictes, provoca una desigualtat creixent i facilita que una bona part de la
ciutadania accepti moltes formes de violència, en nom de la seguretat.</li></ol>
<ol start="4" style="margin-top: 0cm;" type="1">
<li class="MsoNormal" style="line-height: 115%; mso-list: l0 level1 lfo1;"><span style="mso-ansi-language: ES;">Hi ha models alternatius de resolució de
conflictes. Anem construint una cultura de pau des de la societat civil
organitzada, des de la reivindicació dels drets bàsics per a tothom,. Des
de la mediació, la negociació, la transacció, la vaga, la manifestació
pública dels nostres drets, …<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal" style="line-height: 115%; mso-list: l0 level1 lfo1;"><span style="mso-ansi-language: ES;">La resistència civil<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>noviolenta és una eina eficaç de
transformació de conflictes, i n’hi ha exemples molt reeixits des de fa
més de 2.000 anys. La ciutadania activa i organitzada és l’eina més potent
de transformació social.<o:p></o:p></span></li>
</ol>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%;"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span>La noviolència no és fàcil de definir perquè té aproximacions molt diverses
(espirituals, religioses, polítiques, sociològiques, ètiques), i perquè es
defineix ‘en contraposició a’, però en tot cas podem dir que és al mateix temps
una filosofía, una forma de vida i un mètode de lluita política. Jamila Raqib
parla de “superar la violència, com s’han superat l’arc i les fletxes…”, per
explicar que l’acció noviolenta pertany a un estadi superior de la humanitat.</p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%;"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span>La resistència noviolenta és –com diu l’organització Novact—“ una actitud
activa, valenta, compromesa i solidària que busca no reproduir les mateixes
injustícies contra les que combat. L’estratègia noviolenta té diferents etapes
que permeten una lluita inclusiva front les injustícies. Aquestes són diàleg,
denuncia, no cooperación, desobediència civil i construcción d’alternatives.
Algunes persones confonen la noviolència amb una actitud passiva. Però la
noviolència implica acció contra la injusticia.”</p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%;"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span>Acabo amb un pensament del mahatma Gandhi, que va fer de la noviolència un
compendi de vida i de lluita per la justicia. Ell deia que “els mitjans i els
fins són indivisibles, perquè els mitjans són el fi en procés I l’ideal en vies
de fer-se”. Per això, precisament, no té sentit justificar mai la violència.
Simplement, utilitzant la violència com a mitjà només podem esperar un fi: més
violència. Finalment acceptarem que els pacifistes som els realistes, com deia
sempre el professor i amic Vicenç Martínez Guzman.</p>Xavier Masllorenshttp://www.blogger.com/profile/11497796953097159877noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4985557459000006263.post-30941176206440864112021-05-14T07:32:00.020-07:002021-05-15T10:44:44.377-07:00La democràcia amenaçada, la ciutadania mobilitzada<p>Hi ha signes evidents,
arreu del món, d’un desig –i una necessitat-- de molta gent descontenta amb el
tipus de vida actual, que apunta a un final de cicle social i a un canvi
d’època històrica, i a la necessitat de capgirar moltes altres coses que no
giren rodó.</p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span>Aquests dies la ciutadania
de Colòmbia està revoltada, la de Senegal també, i la de Myanmar. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Com sempre, hi ha una espurna que fa explotar
la ràbia i la indignació però que no n´es la causa profunda sinó un símptoma de
la degradació de les normes de convivència d’unes societats globalitzades que
no accepten les antigues regles de joc, dictades per unes elits que no estan
disposades a perdre privilegis. A Colòmbia l’espurna ha estat una Llei de
reforma fiscal, d’un govern de dreta extrema, que vol castigar els impostos
indirectes (especialment l’IVA de productes essencials) i aminorar la
contribució de les rendes altes. Al Senegal ha estat l’encariment desmesurat
del pa i d’altres productes bàsics. A Myanmar un cop d’estat dels militars per
acabar amb la democràcia tutelada que hi havia i mantenior els seus privilegis, especialment econòmics.</p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span>La reacció dels estats,
com abans a les primaveres àrabs, a la Xina, a Xile, a Catalunya, a Nigèria o a
Israel, es tradueix en una militarització de les policies, en un tancament a
qualsevol canvi de les institucions (poder judicial, patronals, governs, caps
d’estat,…) i respostes repressives que poc a poc van laminant drets essencials
–polítics, però també socials i culturals-- que crèiem fortament guanyats.</p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span>Ja deia Foucault que en
les societats modernes hi hauria un control creixent dels poders públics i que
aquest control seria cada cop més invisible. Una autèntica profecia que si
permetem que creixi ens deshumanitzarà. Però, si és així, com permetem que
passi tot això?. Al meu entendre l’explicació és complexa, però es fonamenta en
alguns pilars bàsics que es repeteixen arreu del món.</p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span>El primer pilar és la
preminència de les grans empreses transnacionales sobre el bé públic,
representat pels governs que ens han de protegir. Dit d’una altra manera,
l’economia i el lucre pel damunt del bé comú; els governs amb menys poder que
les grans empreses; els interessos personals d’un 1% de la Humanitat pel damunt
de l’interès col·lectiu. Això té com a conseqüència la progressiva desregulació
de les normes legals del segle XX i el campi qui pugui, en una selva on el
lucre i la cobdícia en són els reis. Ni l’amenaça de destrucció dels
ecosistemes no atura la dinámica del creixement econòmic constant.</p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span>El segon pilar és una
conseqüència del primer: la intel·ligència de les elits al servei de
l’estupidesa i la deshumanització. Una bona part de la ciutadania justifica la
pèrdua de drets i l’ús de la violència institucional per tal de “tenir una
societat més segura” … i a mantenir uns suposats privilegis que les classes
mitjanes van perdent dia a dia i les classes populars precaritzen la seva vida.
Mentrestant la desinformació, les mitges mentides i les distraccions per passar
l’estona (els esports televisats, la teleporqueria i les baralles dels
polítics) fan la resta per tal d’intentar desmobilitzar la gent perquè accepti
el que hi ha. En això s’aguanta –per ara—la desigualtat cada cop més gran entre
uns i altres, en un sistema que segons el meu punt de vista només podrà
mantenir-se i subsistir amb una forta regulació des de la política, amb
societats més formadfes i crítiques i en democràcies més participatives.</p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span>El tercer pilar es diu
reacció. Reacció constant del sistema capitalista per afrontar els nous reptes
que el volen constrenyir. Petits canvis que poden semblar millores a la
ciutadania però que acaben essent noves eines de poder i dominació. Avui podem parlar,
per exemple, de la “vigilància digital”, el control que exerceix internet sobre
el que fem, el que comprem, el que desitgem, el que viatgem i el que pensem. El
“Gran Germà”<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no és un Govern universal
sinó unes quantes empreses i plataformes que ho saben tot de nosaltres. Avui és
això, però abans era la neutralització de la protesta des del Fòrum de Davos,
la justificació de la repressió en un determinat país amb la comunitat
internacional mirant cap a una altra banda, o noves lleis internacionals que
afavoreixen que “qui més paga té més poder” a les institucions mundials.</p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span>I, finalment, també hi ha
un mal punt de partida en l’arquitectura mundial. Països amb fronteres mal
plantejades, reivindicacions nacionals que porten més d’un segle sense cap resposta
de la comunitat internacional, minories ètniques mai no escoltades, i un llarg etcétera
que conformen un desordre mundial notable.</p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span>Però cap d’aquests pilars
està preparat per fer callar la protesta, que és universal, creixent i no
afecta només règims autoritaris. La repressió creix també, de manera molt
sibil·lina, en països democràtics i en forma de multes, penes de presó, lleis
restrictives, policia molt militaritzada que no protegeix la ciutadania sinó
l’statu quo, lleis que laminen drets essencials, etc. No ens enganyem: el
sistema reacciona davant una part de l’opinió pública cada cop més formada i
més informada, que no es deixa entabanar i està cada cop més irada i enrabiada.
Reacciona però no ho podrá fer eternament. L’estat de coses actual cada cop
activa més dues tendències contraposades: els moviments socials, la ciutadania
activa disposada a aprofundir la democràcia, i per contra les solucions simplistes
de l’extrema dreta que busquen “la igualtat” i el benestar fent-nos perdre
drets i llibertats.</p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span>La pandèmia del Covid ha
vingut a “confinar” també la protesta durant més d’un any, però que ningú no s’enganyi.
La Humanitat no està preparada per contenir la ira i mirar cap a una altra
banda sense fer res. Els moviments socials –i molt especialment els moviments
de resistència social noviolenta—han assolit reformes i canvis des de fa
segles. Està documentada la vaga dels Plebeus a Roma, l’any 494 aC, que en ser
explotats van deixar de fer les seves tasques comunitàries i es van concentrar
al mont Aventí, fins que la República va dictar una llei que els protegía.</p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span>El segle XXI s’ha girat
mogut. Des de la Cimera de l’OMC a Seattle el novembre de 1999 hi ha hagut
molta revolta, arreu del món, i als programes televisius atordidors de Tele5 s’hi
oposa una part de la ciutadania poc disposada a transigir en allò que
considerem essencial per a una bona convivencia i per avançar en una democràcia
participativa, descentralitzada i en xarxa. Potser és que està arribant la “majoria
d’edat cívica” per a una massa crítica de ciutadans tips d’excessos i de
privilegis d’una minoría.</p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span>Personalment considero
aquesta protesta mundial com un signe d’esperança. No tot està perdut si hi ha
tanta gent disposada a prendre mesures cap a la justicia global, i els poders
públics i privats farien bé de no menystenir uns moviments que segueixen
aquella dinámica de ”primer ens ignoren, després se’n riuen de nosaltres, després
ens critiquen i finalment guanyem”. Pel canvi necessari, protesta obligatòria, resistència
noviolenta i propostes de millora.</p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p>Xavier Masllorenshttp://www.blogger.com/profile/11497796953097159877noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4985557459000006263.post-35422766645338444012020-12-30T10:24:00.004-08:002020-12-30T10:24:52.843-08:00Algunes reflexions sobre la convivència a Catalunya<p>Deia Séneca que no hi ha
cap vent favorable per aquell que no sap on va. En el conflicte sobiranista de
Catalunya les dues parts –l’independentisme i l’unionisme, o el separatisme i
el constitucionalisme— tenen clar el seu objectiu final, però ha quedat ben
palès que ningú no encerta a dibuixar amb claredat les estratègies i el camí a
seguir per assolir el seu objectiu. Ni amb violència institucional ni amb
dreceres poc realistes es pot desbrossar la selva d’un conflicte complex, amb
arrels històriques de tota mena i carregat d’interessos i raons.</p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span>L’ICIP (Institut Català
Internacional per la Pau) va presentar fa dos mesos els resultats d’una
enquesta, <i>Convivència i polarització a
Catalunya,</i> realitzada a finals de juliol entre 2.000 persones d’arreu del
país, i la ciutadania ho té clar: el 79% de les persones enquestades diuen que
l’únic camí és el diàleg, o bé un diàleg sense límits (50%) o bé un diàleg en
el marc de la Constitució (29%). Per això és important subratllar que qualsevol
estratègia de la societat civil que obligui les parts a dialogar de bona fe ha
de ser recolzada per tots els poders públics. I, al mateix temps, subratllar
també que les persones que lideren la confrontació política han d’articular
discursos i gestos conciliadors que ajudin la gent a conviure en la diferència
i facilitin les bases per aquest diàleg. Aquesta és, possiblement, la primera
conclusió d’aquesta enquesta.</p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span>Algú pot pensar que
aquesta és una conclusió òbvia però insuficient, i la veritat és que un terç de
les persones enquestades són escèptiques pel que fa al resultat de qualsevol
diàleg. Només assumint responsabilitats –proporcionals a les capacitats i poder
de cadascú—es poden refer ponts que facin creïble l’opció d’un diàleg sincer i
fructífer. </p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span>Una segona reflexió, al
voltant de les dades analitzades, fa referència als discursos i expressions
maximalistes que escoltem sovint en tertúlies públiques, a les xarxes socials o
en declaracions polítiques. Els resultats de l’enquesta projecten una sobre-representació
en el debat públic de les persones que o bé tenen postures més extremes en el
conflicte o bé se senten més amenaçades en la seva cultura o forma de vida. Dit
d’una altra manera, les dades apunten que la societat catalana en el seu
conjunt està molt menys polaritzada del que es percep en els mitjans de comunicació,
en el debat polític partidari o en les expressions de les xarxes socials.</p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;">I encara més. Tot i que
el conflicte territorial és el tema que genera més polarització, davant
d’altres com els impostos i l’economia, el feminisme, la gestió del Covid, l’ús
de la llengua o la immigració, la radicalitat de posicionaments polítics no es
tradueix normalment en emocions més negatives cap a qui pensa diferent.
Majoritàriament la gent respecta les persones que pensen diferent, encara que
els exabruptes d’una minoría a les xarxes socials fan més soroll que aquestes
actituds positives de respecte i tolerància.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>A Catalunya hi ha una acceptació de la pluralitat més gran de la que
mostren generalment els mitjans de comunicació o la confrontació política. La
bona notícia és que una majoria de catalans considera positiva la convivència
al país --puntuen amb un 7,1 sobre 10 el nivell de convivència a Catalunya—i encara
més positiva la convivència en els entorns més propers, el barri o la població
de cadascú. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span>L’altra bona noticía és
que el grau de confiança de la població catalana en el conjunt de la ciutadania
és més alt que la mitjana europea i fins i tot més alt que el del conjunt
d’Espanya. Per tot això, els discursos que pregonen una fractura social
insalvable ni són certs ni ajuden a apropar la gent. Probablement són
interessats i pretenen reduir el conflicte a un afer intern de Catalunya que no
respon a la realitat. En qualsevol conflicte complex, com és el cas, les
simplificacions no ajuden mai a apaivagar els ànims sinó que polaritzen més la
societat entorn a missatges emocionals simples i molts cops barroers. En tenim,
desgraciadament, massa exemples darrerament en l’àmbit polític internacional.</p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span>Hi ha, però, alguns
senyals d’alerta que convé subratllar i tenir en compte. La novetat de
l’enquesta de l’ICIP és que per primera vegada es contempla tant la
polarització ideològica com el seu vessant emocional. La primera és
consubstancial a les societats democràtiques, no és negativa per ella mateixa
sinó que cal saber-la gestionar. La polarització emocional, en canvi, pot
provocar ferides que cal atendre amb cura i empatia per conviure en la diferència
i no prendre mal com a societat.</p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span>Resulta preocupant
constatar que una quarta part de la població catalana –segons les dades
recollides de persones adultes—no sent cap mena d’empatia ni de confiança cap
als qui pensen diferent que ella. En general domina entre els catalans el
sentiment de respecte cap a les opinions polítiques diferents o fins i tot
contràries, però la dada estadística no pot amagar aquest 25% de la població
que ha desconnectat de qualsevol música que no sona com li agrada. És evident
que caldrà treballar molt, des del respecte i la bona fe, per integrar en la
nostra vida social aquests aspectes d’empatia i de tolerància davant la
divergència legítima i els sentiments de greuge i dolor.</p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span>Des de fa anys les
enquestes europees mostren que la societat española té molt poca confiança en
les institucions públiques en general, i en la classe política en particular.
Avui s’afegeix a Catalunya un sentiment d’allunyament i fins i tot de greuge
cap a les institucions, que suposa un altre motiu de preocupació que vull
assenyalar. Podem constatar que quasi la meitat de la població (concretament un
46% de les persones enquestades) s’ha sentit agredida per una institució arran
del conflicte territorial. A la pregunta de si els governs català i espanyol
han comès errors que han dificultat, enlloc de facilitar, una possible solució
al conflicte territorial, la resposta entre les persones independentistas cap
al govern català és que sí (5.8 sobre 10). I la resposta de les persones
contràries a la independència cap al govern espanyol és també que sí i encara
més (6.9 sobre 10). Evidentment el posicionament polític de cadascú carrega
molts més errors al govern “contrari”, però resta clar que les vies utilitzades
fins ara pels respectius governs porten a un enquistament del conflicte.</p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span>Possiblement una lliçó a
aprendre sigui que les organitzacions de la societat civil s’hauran d’anar
involucrant més i més en aportacions que duguin el conflicte politic on ha de
ser, a promoure el diàleg sí o sí. Diàleg, fins quan? Li van fer la mateixa
pregunta dos veïns que litigaven a un mestre sufí. Fins que l’altre cedeixi? Fins
que tinguem les mans suades? Fins que ens cansem? Fins que s’acabi el dia? I el
mestre els va respondre: no us pregunteu fins quan, més aviat digueu “mentre
passi tot això”. Perquè només qui creu en el futur planta arbres.</p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p>Xavier Masllorenshttp://www.blogger.com/profile/11497796953097159877noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4985557459000006263.post-12028028948817052292020-07-21T08:51:00.000-07:002020-07-21T08:51:32.983-07:00Salut, democràcia i drets<br />
<div class="MsoNormal">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">(Article per al nº 24 de la
Revista SUD)<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">La salut
de la ciutadania està amenaçada. La democràcia també. La primera ho està per
una pandèmia vírica i la segona ja ho estava abans; la gestió de la pandèmia no
ha fet més que accelerar un malestar social que recorre el món, de Xile a
Turquia i de Catalunya a Hong-Kong, d’Equador a Tunísia<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i de França a Pakistan, i que només s’ha pres
un respir durant uns mesos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Les crisis
actuals –ecològica, sòcioeconòmica i democràtica—no són departaments estancs
que, oh casualitat!, convergeixen en un mateix moment històric sinó que tenen
molt a veure els uns amb els altres: posen en qüestió el nostre model econòmic
(depredador), que condiciona l’estructura de relacions socials (basada en la competència
i el triomf personal) i dona com a resultat l’esgotament del planeta i una
desigualtat indecent de béns i d’oportunitats entre els humans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Efectivament,
no podem simplificar les coses dient que aquesta pandèmia té com a causa
principal l’evolució del neoliberalisme cap a un capitalisme indecent, però sí
que cal analitzar molt bé el grau d’incidència que poden haver-hi tingut
l’agricultura transgresora, la ramaderia intensiva, la industrialització
altament<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>contaminant i l’extractivitat
compulsiva de petroli, metalls i minerals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Potser
no de forma inmediata, però la destrucció continuada del medi natural i de les
formes de vida respectuoses amb el planeta ens fan pagar un preu en forma
d’escalfament global, canvis d’hàbitat animal i també de pandèmies. Subvertint
l’ordre de la naturalesa no només provoquem conflictes violents freqüents
–guerres pel control de l’aigua dolça, emigració forçada de comunitats i
regions senceres—sinó també canvis en la nostra forma de vida, que fins ara no
es noten gaire perquè la “humanitat del consum” està distreta amb els avenços
tecnològics, però que amb l’emergència climàtica començarem a notar ho vulguem
o no.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Així,
doncs, aquesta pandèmia que vivim en primera persona (no com l’Ebola, o el
Sars, o el Mers, o la malària, que ens cauen molt lluny) suposa un avís per
fer-nos conscients de la nostra fragilitat, de la importància de les cures, del
suport mutu emocional i fins i tot de l’espiritualitat, de connectar-nos amb la
roda de la vida. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Fixem-nos
que parlo de principis que no s’adiuen gens amb l’escala de valors preponderant
a les nostres societats: ni parlo de meritocràcia, ni de competència, ni de
diners o èxit. El que ens pot salvar com a humanitat no és la competència sinó
la solidaritat, no és la meritocràcia individual sinó el valor de les cures.
Cuidant-nos els uns als altres superem la nostra fragilitat; ens sabem
vulnerables i decidim cuidar-nos, crear grups d’ajuda mútua, bancs del temps,
consum de proximitat, autosuficiència alimentària, associacions veïnals, grups
de defensa laboral, etc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Us
preguntareu per què identifico la pèrdua de salut física amb la pèrdua de drets
i llibertats i l’amenaça a la democràcia. Ho tinc clar: aquesta pandèmia –com
deia al principi-- ha accelerat les tres crisis globals i ens està demostrant
amb claredat que no es pot gestionar només com una crisi sanitària. Per
sortir-ne sense fer-nos un mal col·lectiu irreparable cal repensar un model
econòmic i social que no ha servit en moments crítics. Qui es beneficia més d’aquest
sistema lluitarà per no canviar-lo, però ara han caigut alguns mites i és
moment de repensar-lo i de prendre mesures a favor de les persones, de totes
les persones.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Per
primera vegada ens adonem del maltractament social i econòmic que pateixen les
professions lligades a les cures: medicina, infermeria, cura de persones grans,
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>educació infantil, treball social,
neteja, assistència a la llar, personal d’hostaleria, atenció a la
discapacitat, etc. També per primera vegada es parla de la possibilitat d’implantar
una Renda bàsica, universal i substitutòria d’un munt de prestacions socials
diverses, i no ens tracten d’ingenus els qui la defensem des de fa anys. Hem
vist de prop les orelles al llop i ens ha sortit el millor de nosaltres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">D’altra
banda, els estats també han reaccionat defensant el model actual, quan per
exemple rescaten línies aèries (per què es va prohibir a la Generalitat
rescatar Spanair si ara ho fan amb altres aerolínies?), o bé quan segueixen
fent<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>inversions militars milionàries—en
temps de pandèmia!--<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per mantenir una
indústria de la mort que no ha servit ni per combatre el terrorisme, ni el crim
internacional, ni el narcotràfic ni altres amenaces globals a la seguretat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">No podem
caure en el parany de pensar que estem davant una crisi cíclica més del
capitalisme, que exigeix el mateix tipus d’inversions d’altres vegades<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per crear riquesa. Ara no toca. Cal saber
llegir el moment i canviar de registre. Des de fa una dècada hi ha un malestar
que s’estén per les nostres societats, provocat essencialment per la
desigualtat creixent de rendes i el que anomeno capitalisme indecent, que
permet fer “trampes legals” a les corporacions mentre es precaritza el treball,
es socialitzen les pèrdues empresarials i es desequilibra descaradament la
contribució del capital i del treball al benestar de tothom.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Sense
anar més lluny i a tall d’escàndol,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>des
de la crisi del 2008 la contribució empresarial espanyola a la Hisenda pública
per l’impost de societats ha baixat un 43% (els beneficis globals s’han mantingut),
mentre que la contribució de les persones<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>treballadores i pensionistes per l’IRPF s’ha incrementat un 19% i els
seus ingressos globals només han crescut un 4,5%.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Mentre
no es faci front a aquesta injustícia estructural amb mesures globals que
impliquen un nou contracte social mundial (un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">New Deal</i> del segle XXI) no s’apaivagarà el malestar, i la reacció
serà més legislació restrictiva, més pèrdua de drets socials, econòmics,
culturals i laborals, i probablement un increment del feixisme i de la proclama
de solucions fàcils a problemes complexos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Ho van
viure els nostres pares i avis al segle XX, justament després d’una gran crisi
econòmica, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i no volem viure-ho en aquest
segle. Som a temps de repensar el nostre model però, és clar, això suposa
renegar del tatcherisme que inaugurava l’època neoliberal amb l’afirmació de que<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> “les societats no existeixen, només
existeixen els individus”. </i>Ara, més que mai, caldrà que el nou contracte
social tingui en compte el ‘nosaltres’, aposti per uns pressupostos públics al
servei de les persones, polítiques públiques orientades al benestar general i
molt respectuoses amb els drets i llibertats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Estem
davant d’una cruïlla important: o seguim en la senda actual i arribarem al
pedregar pel simple esgotament planetari i per conflictes de desigualtat,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>o ens emplacem a renovar el model social i
polític a favor d’unes societats més democràtiques i participatives, i també
amb renúncies importants per part dels qui més es beneficien de l’estatuquo
actual<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Imagino
aquest contracte social liderat pels estats i els organismes multilaterals, i
també per altres estaments del sector públic com el municipalisme, el
sindicalisme i les empreses públiques. Imagino la participació de l’economia
social i el cooperativisme per assegurar una democràcia econòmica i per limitar
legalment els excessos del capitalisme; i imagino òbviament la implicació de
l’economia privada, que és fonamental per crear riquesa, sempre que hagi
desenvolupat un codi de conducta real de responsabilitat social i ambiental,
malgrat que això limiti el lucre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Una
darrera consideració al voltant de la post-pandèmia. S’ha dit i repetit que hi
ha molta gent disposada a sacrificar alguns drets i llibertats per mantenir un
nivell acceptable de seguretat. Aquesta disjuntiva em sembla un fals dilema, un
fals dilema interessat i pervers. Diguem-ho clar: llibertat i seguretat han
d’anar de la mà, i si no ho fan ni serem lliures ni estarem veritablement segurs.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">De quina
seguretat parlem? Si es tracta de mantenir el concepte clàssic de seguretat –la
seguretat armada—aquesta defensa els estats, el sistema tal com el coneixem i
els privilegis de qui en treu millor partit. La seguretat humana és tota una
altra cosa; no ensenya exèrcits ni medalles sinó que es relaciona amb les
persones i el seu benestar (salut, educació, habitatge, treball, nivell de
renda). Per suposat que requereix tasques de vigilància i policia, però
precisament per preservar les llibertats i garantir la participació de tothom
en la cosa pública.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">I quina
garantia en volem, de seguretat? Com deia un amic meu pacifista, la recerca de
la màxima seguretat pot provocar la màxima inseguretat. Una societat sense risc
no em sembla una societat plenament humana.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Caldria acceptar col·lectivament alguns riscos, i enfocar-los
precisament a cercar nous camins més solidaris i més humans.<o:p></o:p></span></div>
<br />Xavier Masllorenshttp://www.blogger.com/profile/11497796953097159877noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4985557459000006263.post-80249282025629258622020-03-04T09:00:00.000-08:002020-03-04T09:00:10.172-08:00Un malestar mundial amb llavor de futur<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Ha caigut a les meves
mans un quadern escrit per en Joan Carrera, de “Cristianisme i Justícia”
(Fundació Lluís Espinal), amb el títol <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Viure
amb menys per viure millor</i>, que em sembla molt inspirador, entre altres
coses perquè tracta una problemàtica que des de fa anys em neguiteja molt: ¿És
possible una evolució humanista del capitalisme, si aquest viu immers en la
ideología del creixement il·limitat?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Sí, ja sé que algú em pot
dir que capitalisme i humanisme són un oxímoron … no sóc pas ingenu, però
donada la dificultat per trobar un sistema socioeconòmic alternatiu a nivell
global, la lentitud amb què els poders i la ciutadania organitzada prenen
decisions per fer un món més sostenible, i fins i tot la imperfecció de les
mesures per regular –ni que sigui parcialment—la voracitat del capital per
generar cada cop més lucre i més desigualtat, … donada aquesta dificultat, vull
posar l’esperança en algunes coses que percebo a partir d’un creixent
descontentament social arreu del món. Però primer deixeu-me fer un repàs al
funcionament del capitalisme actual, que ha passat de la postmodernitat a
l’edat de la indecència.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Comencem pel respecte al
planeta on vivim. Quan escric aquestes ratlles resten només deu anys per
acomplir els 17 “Objectius de Desenvolupament Sostenible” (ODS), representats
per aquest cercle de colors que molts portem a la solapa, i la veritat és que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">el més calent és a l’aigüera</i>: no estem
fent els deures, ni a nivel global ni a nivel local ni personal: les empreses
industrials evolucionen per canviar algunes coses però no el model de consum,
les empreses de serveis –com les turístiques, les aeronàutiques i les grans
distribuidores—no proposen cap canvi que no passi d’algunes millores
tecnològiques concretes, l’activitat primària (agricultura, ramaderia, pesca) <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>segueix essent majoritàriament depredadora, i
els nostres hàbits de consum –fins i tot els de la minvant classe mitjana—han
canviat molt poc tot i haver pres consciència de l’esgotament del planeta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Des del punt de vista
socioeconòmic, estem constatant dues espirals complementàries, molt ben
descrites pel filòsof francès Frédéric Gros i que cada cop giren més ràpid.
D’una banda l’espiral d’empobriment de les classes mitjanes, que viuen/vivim
amb menys seguretats, sous més baixos i situacions de precarització que es
generalitzen. D’una altra banda l’espiral d’enriquiment exponencial d’una minoria
(les elits que conformen el 1% de la població mundial). Les dues són espirals
de desclassament, que demostren que l’equilibri de forces entre el treball i el
capital s’ha trencat descaradament a favor del segon.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">I què en podem dir de la
governabilitat mundial? Els poders públics no són capaços, avui per avui, de regular
les normes de joc per limitar els excessos del capitalisme –que tothom coneix—i
orientar normes i lleis cap al bé comú i la igualtat d’oportunitats. Ans al
contrari, les portes giratòries entre la política i l’economia s’han fet
transparents i ara en ambdues direccions. Primer es va legislar a favor de
l’estatu quo per defensar el capitalisme, després es van començar a laminar
alguns drets socials i polítics costosament aconseguits, per tal de mantenir la
camama, i en un tercer estadi estem assistint als governs d’alguns magnats
econòmics que no necessiten lacais que els facin la feina; la fan ells
mateixos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Pel que fa a l’àmbit
científic i tecnològic, els avenços són impressionants i hi ha un cert consens
que aquests han anat molt més ràpid que la nostra capacitat col·lectiva per
donar-los un sentit humanitzador. La tecnologia ens va humanitzar fa anys i ara
pot servir per deshumanitzar-nos. Les forces de la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>natura eren combatudes per la humanitat per
viure en equilibri, fins fa ben poc, i ara és la humanitat la que pot acabar
amb la natura tal com la coneixem. En aquest canvi d’època no solament estem
modificant la nostra forma de vida, sinó que tenim el potencial real de
destruir-la per pura voracitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Segons el meu punt de
vista, això és possible per tres factors que es combinen de manera molt sàvia
en el capitalisme indecent. La idea del que suposa el triomf a la vida (els
valors), el control social per part de les elits (les normes socials) i el
domini de les pors col·lectives per part dels poders públics (els límits de la
desobediència) són aquests factors. Un conjunt de valors, normes i límits
sostenen actualment un sistema que moltíssima gent arreu del món posa en dubte,
critica, i fins i tot desobeeix a petita escala.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">S’ha generalitzat la idea
de que el triomf a la vida té molt a veure amb l’acumulació de diners, en un
marc de competència amb els altres i en un substracte de llibertat individual;
en una escala de valors on la col·laboració mútua hi pinta poc i en un
substracte social on la igualtat d’oportunitats és pura retòrica perquè les
cartes estan marcades des d’abans de néixer. La mateixa idea de triomf
individual i lliure conté una càrrega ideològica cada cop més contestada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">D’altra banda, el control
social s’ha fet més complex i difícil perquè el capitalisme s’ha fet també més
polièdric: enriquiment a través de l’endeutament generalitzat dels altres,
sistematització de l’accionariat, importància creixent de l’especulació
financera, avenços tecnològics que relativitzen sovint la importància de la
força del treball, etc. Dels anys en què les tres institucions que formaven la
gent per a l’obediència –l’escola, l’exèrcit i les esglésies—tenien un poder
real de submissió s’ha passat a una situació en què són necessàries les
“veritats” fabricades des dels poders i les “distraccions deshumanitzadores”
per mantenir el personal obedient i en ordre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Finalment, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">the last but not least,</i> el capitalisme
indecent manté alguns mecanismes molt poderosos per mantenir les elits com a
tals. Les falses notícies estan a l’ordre del dia, confonent interessadament
uns i altres. Els nacionalismes d’Estat parlen cada cop més d’ells i nosaltres,
polaritzant posicions ideològiques i anatematitzant l’altre, l’estranger, el
que és diferent, com una amenaça potencial per al ‘nosaltres’. L’obediència a
les lleis es converteix en un absolut que impideix la crítica. Les pors estan
sempre presents a la nostra vida per tal de paralitzar la contestació: quan no
és el terrorisme és una pandèmia, catàstrofes no sempre tan naturals o guerres
sempre provocades pels altres i que ens amenacen directament. Sabíem de sempre
que la por paralitza, però no sospitavem que es podria fabricar un escenari de
pors permanents.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Després de relatar
aquesta mena d’apocalipsi vull parlar dels motius d’esperança, que també hi són
i cal ressaltar-los. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Hi ha un malestar generalitzat
que recorre tots els països i explosiona de formes molt diverses. Si no ens
fixem en el detonant, diferent a cada lloc –l’increment de tarifes de transport
a Xile, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’ocultació de l’abast del
coronavirus a la Xina o la injustícia que provoca els desnonaments a Catalunya—podem
copsar un corrent de fons en aquelles capes de població que s’espolsen la son
de les orelles i no estan disposades a mantenir una dieta de treball, lleure i
petits plaers a canvi de no gobernar la propia vida. Malgrat els esforços del
sistema per “generar ciutadans acrítics, poc reflexius, mansos consumidors,
competitius i treballadors tecnòcrates” <i style="mso-bidi-font-style: normal;">(Joan
Carrera) </i>cada cop hi ha més respostes critiques, reflexives, que cerquen un
consum diferent i amb esperit cooperatiu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Un malestar que sovint es
manifesta en respostes que beuen del pacifisme i de la noviolència activa, de
la participación democrática i de l’aprofundiment de valors com la cooperació,
la solidaritat i l’altruïsme. Uns moviments que van néixer per oposar-se a la
globalització del capital han anat prenent altres formes. Des de l’ocupació de
Wall Street o el 15-M a Espanya, ja fa uns anys, a altres moviments socials que
cerquen la dignificació de la vida humana i empenyen governs i poders a prendre
mesures, per ara només reactives, a les demandes socials. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Fa uns anys parlàvem “d’illes
de compromís”, de petits exemples locals i concrets de que “un altre món és
possible”. Ara el malestar i les lluites socials es generalitzen en llocs tan
distants i diferents com Hong Kong, Bolívia, Tunísia, Catalunya, l’Índia,
Brasil, Nigèria, Egipte, Turquia, Argentina o Etiòpia. Hi ha un corrent soterrat
més enllà dels conflictes concrets, que empeny molta gent a sortir al carrer arreu
del món per defensar drets, per reclamar una forma de vida més humana, amb
valors com la simplicitat, la solidaritat, l’austeritat, l’alltruïsme i la cooperació
entre iguals. L’economia del bé comú era una expressió que feia somriure fa uns
anys; ara parlem d’economia circular i els poders econòmics la menystenen però
ja no se’n riuen. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Com ja deia Gandhi,
primer ens ignoren, després se’n riuen, després ens critiquen i ens maltracten,
i finalment guanyem.<o:p></o:p></span></div>
<br />Xavier Masllorenshttp://www.blogger.com/profile/11497796953097159877noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4985557459000006263.post-27418139426872959832020-01-10T11:04:00.001-08:002020-01-10T11:04:18.402-08:00La bondat, la maldat i altres desastres<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Estic acabant de llegir la novel·la
de Jonathan Litell <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les benignes</i>, un
compendi de maldats comeses per persones que no necessàriament ho són, o que
més aviat són bondadoses en determinats escenaris. Explica entre d’altres
horrors l’experiència esgarrifosa de l’eliminació de persones discapacitades en
els inicis de la Guerra 1940-1945, abans de la Shoa i de l’eliminació de gitanos.
I planteja una qüestió cabdal en la comissió de barbaritats per part de
l’espècie humana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Hi havia un ritual
sistemàtic que implicava moltes persones: un metge que diagnosticava l’estat
del subjecte (ja havia deixat de ser persona per esdevenir subjecte, en el pla
d’acció), una infermera que despullava el malalt, un soldat que portava
despullats a una cambra, un operari que engegava l’espita del gas, uns altres
soldats que retiraven els cossos i un altre metge que certificava la defunció.
I es pregunta l’autor: qui d’aquests és més responsable de la matança?.
La infermera fa la seva feina, el doctor també, el soldat també i l’operari
canviava cada setmana de feina i la resta del mes feia reparacions a la finca i
al jardí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">És evident que la
responsabilitat més gran recau en qui planifica i ordena l’acció, però també és
evident que qui executa l’acció assassina (l’operari en aquest cas) no és més
culpable que la resta de persones que participen en l’execrable.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">D’aquí l’admirable inici
de la novel·la: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Germans de l’espècie
humana, permeteu-me que us expliqui com va anar. No som germans teus, em
replicareu, i no ho volem saber. I sí, és cert que es tracta d’una història ben
fosca, però també edificant, un veritable conte moral, us ho asseguro. Potser
resultarà una mica llarg, això sí: al capdavall van passar moltes coses, però
si és que no aneu amb massa pressa, amb una mica de sort tindreu prou temps. I
a més, us toca de prop: ja veureu com us toca de prop”.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">I tant que m’ha tocat de
prop, la maldat. Per seguir el fil de la novel·la, no he estat objector de
consciència, ni insubmís al servei militar, malgrat que n’he tingut molts amics
i coneguts. I malgrat he considerat sempre l’exèrcit com una institució
perversa creada pels poders per tal de perpetuar-se i fer la feina bruta.
Perversa i inútil, perquè ha privat la humanitat de cercar eines de diàleg, de
confrontació intel·ligent i de consensos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">A la feina, com a
directiu, he participat d’alguna acció concreta que defensava la institució on
treballava però no exactament les persones més febles de la mateixa institució.
I segur que he infligit mal –a cops sense ni saber-ho—a algunes persones de ben
a prop: el maltracte psicològic té moltes formes, graus i colors, i el nostre
caràcter té racons foscos que requereixen valor i saviesa per domar-los.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Possiblement no hagi
tingut ocasió de fer més mal per les meves circumstàncies vitals, però m’he
preguntat moltes vegades per què no tinc un grau de comprensió total envers les
maldats dels altres. Probablement perquè per comptes de mirar, escoltar,
empatitzar i analitzar un fet he preferit conèixer, jutja-lo, parlar molt i
escoltar el mínim possible.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">El mal col·lectiu és
pervers perquè dilueix la responsabilitat i eximeix de culpes. En un moment de
la novel·la –davant l’eliminació de la població jueva d’Ucraïna—un oficial li
diu a un altre: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“No cal dir que això que
ens demanen és atroç. Però ja ho veuràs, ens en sortirem. Jo no penso que
aquesta sigui una bona solució. És una resposta improvisada d’urgència, per
culpa de la guerra”. </i>Tothom justifica els seus actes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">En fi. Només volia
compartir un pensament: que la frontera entre la bondat i la maldat humana és
finíssima, i molts cops depèn més de les circumstàncies externes que de la
nostra voluntat. És evident que hi ha persones que tendeixen a la crueltat i
altres a l’empatia espontània, i que davant d’un fet reaccionem de formes
diferents, però … podem afirmar amb rotunditat que hi ha persones bones i
persones dolentes de naturalesa?.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Més aviat diria que cadascú ha de construir el seu camí de bondat a partir d'actuacions honestes, rectes i orientades a la justícia.</span></div>
<br />Xavier Masllorenshttp://www.blogger.com/profile/11497796953097159877noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4985557459000006263.post-20880612269981785862019-12-29T04:40:00.000-08:002019-12-29T04:40:25.183-08:00Empreses i drets humans. Un llarg camí<i>Article publicat al diari ARA, el dia 28 de desembre de 2019 (i no era una innocentada)</i><br />
<i><br /></i>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">En l’àmbit de
l’economia hi ha dos fets incontestables: que les grans empreses tenen cada cop
més poder econòmic, i també més capacitat d’influència política, i que la
dinàmica de concentració d’aquest poder és tan forta que està deixant els
petits i mitjans productors sense capacitat competitiva, no només en el mercat
global sinó també en els mercats locals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">Les conseqüències
d’aquests fets no deixen de ser paradigmàtiques. Mentre els governs cada cop
tenen menys capacitat per regular l’actuació de les grans corporacions, la
concentració empresarial tendeix a subvertir el principi capitalista de la
lliure competència en caminar cap als oligopolis. Avui ja no podem dir que en
economia<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“el gran es menja el petit”,
sinó que “el gran es menja el menys gran”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">En aquest context,
quan parlem de promoció i respecte dels drets humans per part de les empreses
no estem referint-nos –malgrat siguin els primers i bàsics—als drets laborals
de les persones que hi treballen, sinó també als drets dels col·lectius de persones
que formen part de la ‘cadena de valor’ de l’empresa (proveïdors, treballadors
autònoms, fabricants de components, matèries primeres) i als drets culturals,
socials, econòmics, mediambientals i polítics de les comunitats on estan
radicades les empreses i totes les seves filials.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">Es tracta de tot un
entramat de drets que requereix la màxima vigilància per part dels governs,
però sobre tot el seguiment i la pressió de la societat civil organitzada, que
obligui els governs a regular la conducta empresarial. Sempre ha estat així en
els canvis històrics que han suposat una conquesta social, i haurà de seguir
essent així. Les lluites de la societat civil per assolir drets, o per
mantenir-los, ha estat una constant històrica. Recordem a tall d’exemple la
lluita dels obrers de la Canadenca a Barcelona, fa cent anys, que va aconseguir
regular la jornada de vuit hores de treball malgrat el govern no va complir la
resta de mesures pactades.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">De vegades la pressió
social pren forma reactiva, com en casos lamentables d’indústries extractives
que han pres mesures després de lluites sostingudes i desastres mediambientals
(pensem en la lluita hondurenya després de l’assassinat de Berta Cáceres, per
exemple). De vegades aquesta pressió és proactiva, com en l’assoliment de
Tractats internacionals contra les mines antipersona o les bombes de dispersió,
per la regulació del comerç d’armes, canvis legislatius importants, etc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">Tant el món
empresarial com el polític han fet alguns esforços lloables, especialment en
els darrers deu o quinze anys, per millorar la situació i promoure els drets
dels seus treballadors (els uns) o de tots els ciutadans (els altres). Codis de
conducta, traçabilitat de productes que comprem, presentació pública de
balanços socials o regulacions laborals són algunes de les mesures
implementades.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">Tot i això, potser és
l’hora de pensar en una altra estratègia per assegurar l’acompliment d’uns
drets que han de beneficiar tothom, en un món cada cop més desigual. Parlem de
l’elaboració d’un Tractat internacional de protecció dels drets humans per part
de les empreses –especialment les grans corporacions—tal com l’ICIP (Institut
Català Internacional per la Pau) va proposar la setmana passada en presentar un
estudi sobre la situació d’aquests drets en molts països del món.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">Serà la societat
civil qui promogui aquest camí, sense oblidar els petits accionistes de les
grans empreses, que no busquen només els dividends sinó també formar part d’una
comunitat respectuosa i complidora.<o:p></o:p></span></div>
<i></i>Xavier Masllorenshttp://www.blogger.com/profile/11497796953097159877noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4985557459000006263.post-69341314994481354022019-10-23T10:14:00.000-07:002019-10-23T10:15:38.480-07:00Reflexions sobre el moment polític i social de Catalunya<br />
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: 115%; mso-list: l3 level1 lfo2; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "symbol"; line-height: 115%;"><span style="font-size: 12pt;">·</span><span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span><span style="font-family: "times new roman"; font-stretch: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;"><i>Faig</i></span><span style="font-family: "times new roman"; font-stretch: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;"><i> aquestes reflexions en un moment convuls, justament la setmana en què s'ha fet pública la sentència als líders polítics i socials del país l'any 2017. Per això no busco fer propostes de llarg abast, però tampoc justificar cap conducta que no condueixi a desescalar la virulència del conflicte</i></span></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: 115%; mso-list: l3 level1 lfo2; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: "symbol"; line-height: 115%;"><span style="font: 7pt "Times New Roman";"><br /></span></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: 115%; mso-list: l3 level1 lfo2; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: "symbol"; line-height: 115%;"><span style="font: 7pt "Times New Roman";"> </span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;">No podem oblidar la <u>causa inicial </u>dels aldarulls,
mobilitzacions i repressió d’aquesta setmana a Catalunya, que s’estén
paulatinament a altres indrets de l’Estat: una sentència injusta,
desproporcionada, no ajustada a dret, i que a més suplanta en alguns temes el
mateix poder legislatiu (converteix en llei futura aplicable conceptes com
sedició en ocasió de manifestacions massives, etc). Una sentència, en
definitiva, que llença més llenya al foc i consagra el conflicte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%;">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: 115%; mso-list: l3 level1 lfo2; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "symbol"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;">Tampoc no podem oblidar que <u>la revolta</u>
–especialment juvenil— <u>no és específica de Catalunya</u>. Sempre hi ha un
fet catalitzador que fa explosionar una situació conflictiva, a Equador, el
Líban, França, Xile o Catalunya, però cal buscar arrels en la situació de
l’obscena creixent desigualtat econòmica i social, la precarització del
treball, l’especulació immobiliària i les dificultats per gaudir del dret a
l’habitatge, la socialització de pèrdues i privatització de guanys de grans
empreses i Bancs, etc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-left: 35.45pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;">Evidentment a
Catalunya no n’és la causa inmediata però denota un mar de fons bastant global:
el capitalisme entra en una fase de concentració de poder, oligopolis,
necessitat de creixement econòmic continuat a tot arreu, sense fre i cada cop
amb menys regulació política, la qual cosa aboca el futur a una bogeria.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%;">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: 115%; mso-list: l1 level1 lfo3; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "symbol"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;">Dit això, cal reafirmar-nos en què <u>la violència</u>
(estructural, cultural, econòmica, física, de gènere, petita o gran, contra les
persones o contra les coses) <u>NO és mai una solució</u>, només tapa els
conflictes. Cal dialogar, sense apriorismes i sense condicions. Sempre i en les
condicions més difícils, si es vol resoldre les coses. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-left: 35.45pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;">Per això és tan
important que qualsevol mobilització sigui pacífica, inclosa la desobediència
civil i la resistència noviolenta, tan demonitzades darrerament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%;">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: 115%; mso-list: l1 level1 lfo3; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "symbol"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;">És evident que en moments d’alta ebullició d’un conflicte
el diàleg directe entre les parts és quasi impossible. Per això és important
bastir ponts, ajudar a desescalar la tensió, parlar amb els qui pensen
diferent, cuidar-se emocionalment entre les persones properes, conèixer les
iniciatives de pre-diàleg que hi ha, fer propostes per aminorar els danys i “no
prendre mal” per part de ningú, etc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%;">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: 115%; mso-list: l1 level1 lfo3; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "symbol"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;">Arribats a aquest punt --la necessitat de diàleg--, és on
trobo la dificultat més gran per variar les coordenades del conflicte: l’Estat
espanyol no ha considerat, ni ara ni mai, <u>Catalunya com a subjecte polític</u>
amb la seva identitat, llengua, cultura i història mil·lenària, i s’ajuda de la
caverna mediàtica per convertir en impossible una condició per al diàleg:
considerar l’altra part com a subjecte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-left: 35.45pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;">És obvi que, en
la conjuntura actual, la crida a una unilateralitat per prendre decisions des de
Catalunya impideix tanmateix qualsevol mena de diàleg per part de les
estructures de l’Estat. Però aquest fet és conjuntural, mentre que el
no-reconeixement de Catalunya com a subjecte polític és estructural.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%;">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="line-height: 115%; mso-list: l0 level1 lfo4; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "symbol"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;">Intentar reduir el conflicte a un problema de convivència
a Catalunya –com fa l’Estat i la gran majoria de mitjans de comunicació
espanyols-- és bastant interessat i a més mesquí, torçat i barroer. Potser sí
que hi acabarà havent problemes seriosos de convivència que haurem de lamentar
tots si no redrecem les coses, però des de fa deu anys hi ha un problema
originari, <u>l’encaix de Catalunya a l’estat</u> espanyol, que no s’ha
canalitzat de cap manera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="line-height: 115%;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;">En aquests
moments podem dir que hi ha –ens agradi o no reconèixer-ho--<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tant un problema intracatalà, un problema
entre Catalunya i l’estat espanyol, i un problema d’àmbit global que també
embolcalla aquest conflicte. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%;">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: 115%; mso-list: l0 level1 lfo4; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "symbol"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;">No podem “reverenciar” <u>ni l’actuació unilateral</u> de
“tirar pel dret” que preconitzen alguns pensadors del sobiranisme català <u>ni
el poder de la Llei com un absolut</u>, com proclamen jutges, polítics i
generadors d’opinió espanyols.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-left: 35.45pt;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;">Condicionar el
diàleg a l’imperi de les lleis actuals significa reduir el camp de joc a una
mida insignificant per a l’altra part. Les lleis estan al servei de la
societat, que és canviant i evolutiva. D’altra banda, actuar com si Catalunya
tingués capacitat immediata per crear un Estat reconegut internacionalment és
deshonest, i a més és un engany que no porta a cap aprenentatge significatiu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%;">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: 115%; mso-list: l0 level1 lfo4; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "symbol"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;">Al capdavall, saber resoldre o transformar un conflicte
és també enfortir la democràcia. L’estat espanyol no en va sobrat de tradició
democràtica, capacitat de pacte, grans consensos, respecte real per la
diversitat. La Transició i el règim del 78 va ser una fita (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">milestone</i>) però no cap punt d’arribada.
Cal superar aquell règim abordant tres assumptes imprescindibles segons el meu
criteri:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-left: 49.65pt; mso-list: l2 level1 lfo1; text-indent: -14.2pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "symbol"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;">La revisió de
lleis i estructures franquistes encara en vigor (malgrat que encara hi hagi un
franquisme sociològic rellevant),<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-left: 49.65pt; mso-list: l2 level1 lfo1; text-indent: -14.2pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "symbol"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;">La revisió de
l’estructura territorial, començant per aceptar la capacitat legal d’algunes
‘nacionalitats’ que ara formen part de l’Estat, dotant de claredat les
competències mútues i permetent que la decisió sobre qualsevol projecte comú o
separació el prenguin les majories nacionals, i<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-left: 49.65pt; mso-list: l2 level1 lfo1; text-indent: -14.2pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "symbol"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;">La posta en
marxa de mecanismes de comprovació de veracitat en discursos polítics, notícies
a mitjans de comunicació, proclames publiques, informacions empresarials, etc,
mecanismes amb capacitat coercitiva per fer rectificar.<o:p></o:p></span></div>
<br />Xavier Masllorenshttp://www.blogger.com/profile/11497796953097159877noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4985557459000006263.post-44298815857049077922019-08-23T02:40:00.001-07:002019-08-23T02:41:47.067-07:00Connectar-se en un món a l'inrevésAquest estiu he passat uns dies fent etapes del 'camino de Santiago' per províncies castellanes, molt ben acompanyat però amb estones de reflexió solitària pels camps de Castella. Una frase de la meva filla em va colpir i m'ha estat donant voltes des de llavors: "Diuen que has de fer vacances, i venir al Camino per desconnectar, però en realitat venim per connectar amb nosaltres mateixos, no per desconnectar"<br />
<br />
És una realitat que vivim "connectats" a desenes d'aparells --i molt especialment a smartphone, l'iphone, la tablet, el simple phone o similars-- però no estic gens segur que visquem connectats a les persones. A les més properes, a les allunyades, a les amistats que no veiem des de fa temps, a la parella, als fills i filles, a les associacions de les quals som sòcies o hauríem de ser-ho, als problemes reals de la humanitat, a les necessitats de la gent del nostre poble, a ...<br />
<br />
Connectats, no informats. De grups de whatsapp, d'informació telemàtica, de resums de diaris probablement ens en sobren. Però si faig un repàs del meu darrer any, probablement els dies en què he estat més connectat a la gent (pensant en cadascuna de les persones que estimo, en la injustícia d'aquest món a l'inrevés que converteix les víctimes --migrants per exemple-- en botxins) ha estat la setmana del meu 'Camino', llevant-me a quarts de sis del matí, caminant des de fosc fins al migdia amb un sol de justícia, menjant senzill, dormint senzill, vivint senzill.<br />
<br />
Aquesta ha estat la meva frase de l'estiu. Aquesta, i la dèria de dir de tant en tant "Alls secs mai couen", amb accent anglès, que m'ha donat un aire molt cosmopolita.Xavier Masllorenshttp://www.blogger.com/profile/11497796953097159877noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4985557459000006263.post-88431483017156714512019-02-19T03:40:00.000-08:002019-02-19T03:40:28.270-08:00Reflexions entorn del conflicte Catalunya - EspanyaFa pocs dies Alfonso Guerra deia en una entrevista, citant un clàssic politòleg anglosaxó, que "hay naciones jurídicas y políticas, y otras que son naciones identitarias y culturales, sin derechos jurídicos".<br />
<br />
Aquesta divisió del concepte de nació --per a mi superada àmpliament per la geopolítica i la realitat-- es correspon molt bé a la narrativa que des de l'estat espanyol es fa del conflicte amb Catalunya: hi ha<br />
una nació única amb drets i reconeixement jurídic, i 'potser' algunes altres nacions identitàries i culturals. La pregunta, però, és qui defineix quin tipus de nació és cadascú i en base a quins arguments. La veritat és que sembla que hi ha només un argument de pes: la nació-Estat té tots els drets i reconeixements, i les nacions sense Estat no els tenen.<br />
<br />
Em recorda una altra part d'aquest relat, que considera 'nacionalismes' (amb una connotació negativa per excloent) tot el que vingui de les "nacions de segona", i 'patriotisme' (amb connotació positiva) qualsevol excés de catapultar el sentiment nacional a l'esfera metafísica, des de les nacions-Estat. Considerar Catalunya com a subjecte polític (i per tant com a nació amb drets i obligacions, susceptible de ser reconeguda per tothom) hauria de ser en el fonament d'un diàleg que no posi murs mentals indestructibles per part de ningú.<br />
<br />
D'altra banda, des del relat independentista català s'apel·la constantment al "mandat de l'1 d'octubre de 2017", expressió que s'està convertint en un mantra sense possibilitat de discussió, quan hi ha motius de tot tipus per posar en dubte l'afirmació.<br />
<br />
Efectivament, el referèndum del dia 1 d'octubre va ser un acte col·lectiu inèdit, massiu i molt ben programat de desobediència civil i de resistència pacífica davant el que centenars de milers de persones consideraven --i consideren-- una limitació injustificada als seus drets polítics i socials com a nació. Ben segur que passarà als llibres d'Història com un episodi de resistència que obre noves portes a l'acció col·lectiva noviolenta. Però, agradi o no, la consulta no deriva en un mandat polític perquè no va tenir les garanties de participació universal i de reconeixement extern que requeria un acte tan fonamental com aquest.<br />
<br />
Per mantenir obert el relat de la unilateralitat aquest "mandat vinculant" és indispensable. Però penso que convindria, com més aviat millor, que des de les institucions i grups polítics catalans es faci una reflexió sobre el valor de les paraules i els matisos que és necessari divulgar.<br />
<br />
En tercer lloc vull parlar del que més m'interessa. La resolució pacífica i dialogada de qualsevol conflicte demana el reconeixement ple de l'altre, situació que avui, seguint les lleis fonamentals de l'estat espanyol, és impossible perquè oficialment Catalunya és una comunitat subsumida en la comunitat 'nacional' espanyola.<br />
<br />
Perquè això canvii caldria utilitzar des de Catalunya totes les eines de diàleg institucional, difusió exterior, resistència pacífica, desobediència civil i altres d'estratègia noviolenta perquè l'Estat espanyol es vegi obligat a reconèixer que el diàleg es faci entre subjectes polítics. En aquest reconeixement --deixo la fórmula possible a la capacitat creativa de la classe política-- rau al meu parer l'inici de solució per a tota la població catalana, tant si admet el fet nacional com si no l'admet en absolut.Xavier Masllorenshttp://www.blogger.com/profile/11497796953097159877noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4985557459000006263.post-47903709654838151112018-10-03T01:42:00.000-07:002018-10-03T01:42:03.674-07:00Construcció de pau des de les nostres ciutats i pobles<h3 style="background-color: #efefef; box-sizing: border-box; color: inherit; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 24px; font-weight: 500; line-height: 1.3em; margin: 5px 0px 10px; text-align: justify;">
<em style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-size: 12px;">(Article publicat a l'e-butlletí de la Diputació de Barcelona del mes d'octubre 2018)</em> </h3>
<div style="background-color: #efefef; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 12px; padding-bottom: 10px; text-align: justify;">
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 10px;">
Fa pocs dies Raquel Willadino, directora de l’Observatório de Favelas de Río de Janeiro va ser a Barcelona, convidada a un seminari de l’ICIP. Ens explicà el treball que estan fent moltes organitzacions socials amb els serveis socials municipals i amb la policia per tal de disminuir la violència i els índex de criminalitat en els barris marginals d’aquella ciutat, amb un èxit raonable i també un cost de dedicació i estrès de moltes persones bones que hi deixen la pell.</div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 10px;">
L’èxit d’aquest model de col·laboració ciutadana ve al cas en un moment en què les polítiques públiques en mans dels poders estatals - àdhuc les polítiques socials - s’estan amarant d’un concepte de seguretat, de seguretat armada, que beu de falses doctrines d’aconseguir pau social i major cohesió a partir de polítiques repressives que busquen fer por a “l’enemic”. També a Río, per exemple, ha entrat l’exèrcit a les faveles durant anys, sense resultats massa positius i amb un cost econòmic i social molt alt.</div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 10px;">
La militarització com a solució dels problemes de seguretat és com un mantra que s’estén arreu del món –Israel, Síria, República Centrafricana, Mèxic, Rússia, Nigèria, Myanmar, i subreptíciament a tot Europa i Estats Units--. Se’ns diu que la repressió i l’ús de la força són l’única manera de combatre el crim organitzat, el terrorisme, el narcotràfic i la delinqüència, oblidant que els mateixos que propaguen aquest mantra es lucren amb la venda d’armes, atien conflictes bèl·lics i defensen un statu quo cada cop més injust i desigual. Però el mantra de la securitització va calant cada cop més en la ciutadania de tots els continents.</div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 10px;">
La securitització de la política, que ofereix por per a tothom i l’ús continuat de la força s’oposa a aquests altres instruments de treball social i de concertació entre els diferents actors que contribueixen a que la gent se senti més segura i es pugui desenvolupar en el seu barri, poble o ciutat, com ens explicava Willadino.</div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 10px;">
I què hi pinten les ciutats, en tot això? L’exemple de Río també ens diu molt. Durant dècades l’estat federal del Brasil ha estat incapaç de donar solucions durables i sostenibles a la creixent violència en un país on cada any moren encara 60.000 persones víctimes d’armes de foc. Fa uns anys el govern de Lula da Silva va posar la primera pedra per revertir la situació, amb mesures econòmiques adreçades a combatre la brutal desigualtat en el país. Algunes d’aquestes mesures van millorar la vida diària a les faveles, possibilitant que les autoritats de l’Estat de Río i de la ciutat posessin en marxa un pla integral de millora de la seguretat i de combat als grups de delinqüència organitzada des de la proximitat. El protagonisme de les administracions subestatals i de l’administració local en temes de seguretat pública ha de créixer si volem reeixir en la construcció de societats més cohesionades.</div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 10px;">
Aquest model de diàlegs i acords, oposat a la militarització dels conflictes socials, és més propi de les administracions locals que de les estatals, perquè requereix negociació, treva, acceptació del poder real del crim organitzat, coneixement de l’entramat de les bandes, etc., és a dir, coneixement i proximitat. Reclamar més recursos als Estats des dels ajuntaments no és una qüestió de repartiment de poder, sinó d’eficàcia i d’eficiència en molts àmbits, entre els quals el de seguretat pública i convivència.</div>
<div style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 10px;">
La declaració final del <em style="box-sizing: border-box;">Foro Mundial sobre Violencias Urbanas</em>, celebrat a Madrid el novembre de 2017, diu entre altres coses: “el dolor que produeix la violència ens commou i ens urgeix a seguir actuant. No només per afrontar les violències directes contra les persones, siguin de gènere, xenòfobes o terroristes, sinó també per afrontar els desajustaments estructurals que impedeixen satisfer les necessitats vitals”. Si volem anar a l’arrel per erradicar la violència estructural (la vergonyant desigualtat, en definitiva) és obvi que no ho podem fer només des de les polítiques subestatals i locals, però també és obvi que el camí passa necessàriament per donar-los més protagonisme, més recursos i més legitimitat.</div>
</div>
Xavier Masllorenshttp://www.blogger.com/profile/11497796953097159877noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4985557459000006263.post-61051785013981992162018-03-15T01:32:00.000-07:002018-03-15T01:32:04.721-07:00Les fronteres de l'adoctrinament<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">(Article publicat a EL PERIÓDICO de Catalunya, el dia 13 de març de 2018)</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">L’acord signat fa uns dies entre els
Ministeris de Defensa i d’Educació, per tal d’incloure al currículum escolar de
primària i secundària els valors que defensa l’exèrcit, la Corona i els símbols
patris em porta a compartir una reflexió que considero essencial per a la
convivència en una societat democràtica: fins a quin punt decisions com aquesta
ajuden a fomentar el que es pretén –una visió compartida de valors i
pertinença-- i fins a quin punt poden tensar més les relacions socials entre
els que pensen diferent?</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Els milers de persones que treballem per la
pau i la resolució dialogada dels conflictes des d’institucions, associacions,
col·lectius socials, universitats i centres de recerca ho fem convençudesque
cal superar el principi romà de “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Si vis
pacem para bellum” </i>(si vols la pau prepara la guerra), perquè s’ha
demostrat empíricament fals i rotundament desafortunat. Ens hem passat segles
preparant la guerra sense aconseguir més pau que l’assolida per veïns i pobles
amb seny i sentit comú, o l’assolida per la diplomàcia (ai Clausewitz!), els
tractats internacionals, la mediació entre enemics o creant instruments per al
diàleg o la construcció de pau. La resta, amenaça i guerra.<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Per això estem convençuts que si volem la pau
cal preparar la pau, sense ingenuïtats però també sense que un fals realisme
ens faci identificar camins nous i inèdits a camins impossibles. Si la pau cal
construir-la per camins de pau, és dubtós que propagar els suposats valors de
l’exèrcit sigui la millor manera per assolir cohesió social. Si més no per a
una part de la nostra ciutadania, gens menyspreable, que pensa que hi ha altres
vies<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>-com la mediació o la defensa civil
noviolenta-- per resoldre els conflictes sense necessitat d’armar-se més que el
veí. Transformar aquest debat legítim en una imposició doctrinal no ens sembla
una bona idea.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En segon lloc cal pensar també en la manera
d’implantar aquests ensenyaments. Deia Séneca que “el camí de l’ensenyament per
mitjà de teories és llarg i difícil, però breu i eficaç per mitjà d’exemples”.
Les persones del món educatiu ho saben prou bé, que no cal gaire hores de
classe perquè els infants agafin tics per imitar els seus ídols, o per refusar
comportaments que rebutgen. És per això que el paper de l’escola és el
d’ensenyar a pensar, a sentir, a ser un mateix i a respectar els altres.
Exemples concrets i continuats d’unes forces de seguretat properes i al servei
de la ciutadania, o d’una Corona que arbitra entre visions socials diferents
sense excloure ningú, serien molt més útils que un munt d’hores d’ensenyaments
teòrics. Això, sense entrar en el debat de si és l’escola l’àmbit on hem d’anar
abocant tot allò que trobem socialment millorable i no sabem resoldre per
altres vies.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">S’afegeix a això la notícia que l’exèrcit tornarà a ser present, un any més, al Saló de l’Ensenyament de Barcelona (i probablement
als altres tres salons educatius que es celebren a Catalunya). Una decisió que
contravé el punt 5 de la moció sobre desmilitarització, aprovada pel Parlament
de Catalunya el 14 de juliol de 2016, en que s’insta el Govern a “evitar la
presència de l’exèrcit en qualsevol centre educatiu i de formació i evitar
també que sigui present a espais educatius i promocionals com el Saló de
l’Ensenyament o el Saló de la Infància, a Barcelona; el Saló d’Esport i Turisme
de Muntanya o la Fira de Formació Professional, a Lleida; l’ExpoJove, de
Girona, o l’Espai de l’Estudiant, de Valls”. També el Ple de l’Ajuntament de
Barcelona s’havia manifestat en el mateix sentit el 2016.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Entre altres raons de tipus jurídic la
presidència de Fira de Barcelona esgrimeix la possible vulneració de normes de
la competència, raó bastant peregrina perquè aquestes normes regeixen per al
mercat, no per a les institucions de l’Estat els membres de les quals ni es
regulen per l’estatut dels treballadors, ni estan sota la jurisdicció ordinària
ni tenen objectius que es puguin homologar a les altres sortides professionals.
Però, el més greu al meu parer és la manca de respecte que suposa aquesta
presència cap a les decisions de les institucions democràtiques, que
representen la ciutadania i han de ser la màxima expressió de la nostra vida en
convivència i en l’estat de dret que darrerament tothom proclama a tort i a
dret.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Les institucions públiques de pau, com l’ICIP,
hem nascut per defensar totes les expressions democràtiques com a instruments
de construcció de pau. Per això estem profundament preocupats per unes
decisions que alteren l’ordenament del poder. En aquesta preocupació esperem
trobar-hi totes les persones demòcrates, sigui quina sigui la seva ideologia
política i el seu projecte de vida.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />Xavier Masllorenshttp://www.blogger.com/profile/11497796953097159877noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4985557459000006263.post-82911782817660236602017-10-07T08:32:00.000-07:002017-10-07T08:32:21.770-07:00La violència com a solució<div class="MsoNormal">
(Article publicat al diario ARA el dijous 5 d'octubre de 2017)</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Sota aquest títol
provocatiu s’amaga una afirmació contundent: la violència mai forma part de la
solució d’un problema, sigui domèstic, social, cultural o polític. Pot tapar
algun problema durant un temps, però no n’arregla cap. Així de senzill, i així
de clar. I si el monopoli legal de la violència el tenen els estats, l’exercici
de la violència per part seva tampoc no és mai una solució sinó, com a màxim,
un remei immediat per evitar un mal més gran i sempre dins d’uns paràmetres de
protecció i de proporcionalitat.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El dia 1 d’octubre les
forces de seguretat de l’estat espanyol van exercir arreu de Catalunya una
violència innecessària, desproporcionada i inútil contra moltes persones que
expressaven un anhel de forma pacífica, com resta demostrat en nombrosos
testimonis gràfics que han arribat a mig món. Ho van fer, seguint ordres, per
impedir un “mal major” per a l’Estat (un referèndum d’autodeterminació no
acceptat), però molt possiblement la conseqüència serà un altre mal majúscul: la
pèrdua irreparable i definitiva de molta gent d’aquest país per a un possible
projecte comú amb Espanya.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Al llarg de la Història
s’ha utilitzat molt sovint la violència amb l’argument de que “no hi ha més
remei” i no es pot resoldre un conflicte d’altra manera -- com fa notar el
professor Vicent Martínez Guzmán--, però aquesta lògica trenca les
possibilitats de fer les paus basant-nos en la imaginació i la creativitat per
fer les coses d’una altra manera. Es tracta d’una altra lògica, com les que han
tingut la resistència pacífica del mahatma Gandhi, la desobediència civil de la
igualtat de drets per a la població afroamericana o de l’abolició dels servei
militar obligatori, i tantes altres causes que s’han basat en lògiques de
noviolència, que han estat titllades sovint d’utopies idealistes però que han
assolit amb èxit els seus objectius.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
La voluntat pactista
catalana, demostrada en la preservació dels períodes de pau i treva en què es
deixava de fer guerres, o en el Consolat de Mar, o en la promulgació l’any 2003
de la Llei de Foment de la Pau, demana avui un esforç d’imaginació moral per
resoldre un conflicte seriós i profund per mitjans pacífics. Aquesta ha estat
la força d’un procés sobiranista molt transversal, que ha captivat una bona part
de la societat catalana precisament perquè oposava a la raó de la força de
l’Estat una altra raó, la determinació d’assolir un dret col·lectiu
(l’autodeterminació) per mitjans pacífics. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
En el llarguíssim
conflicte de la relació entre Catalunya i Espanya, per a uns, o de l’encaix de
la identitat catalana en el conjunt de l’Estat, per a uns altres, s’ha partit
sempre de dues posicions impossibles de confrontar només des del raciocini.
D’una banda, l’axioma de que la sobirania espanyola no es pot trossejar i en
conseqüència les lleis així ho dicten. D’una altra banda, que un poble o una
comunitat té dret a exercir
l’autodeterminació per decidir el seu futur, com és el cas de Catalunya.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Sense entrar en
disquisicions identitàries convé precisar més. Antoni Soler, president de
FundiPau, escrivia fa uns dies que la unitat de qualsevol grup humà, en
qualsevol ordre de la vida, només pot estar fonamentada en la lliure adhesió a
un projecte comú. Invocar l’obligació o la llei per mantenir la unitat suposa
de fet admetre que aquella llei no és sostenible. La unitat per obligació no és
unitat, és sotmetiment. Per tant, la unitat s’ha de construir des del
reconeixement de l’altre, del dret a l’autodeterminació de l’altre, des del
respecte al sentiment de tothom, tenint cura dels drets de tothom, també de les
minories que pensen i senten diferent,
buscant un vincle positiu per caminar junts per voluntat de tothom.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Qui pot decidir realment
com a subjecte polític? Pot fer-ho una part d’un Estat modern? Això no violentaria
les regles democràtiques? Aquestes qüestions semblen cada cop més irrellevants
en aquest conflicte. Precisament per preservar el dret de les minories,
qualsevol grup humà que se’n senti i que accepti les conseqüències d’una
decisió madurada en té dret. I si una comunitat està dividida en els seus
sentiments, la forma més apropiada de conèixer l’estat d’opinió és fer una
consulta democràtica.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Arribats al grau de
conflictivitat actual, des de l’ICIP ens femn ressò de la petició del govern
català per demanar una mediació internacional urgent, que preservi els drets i
les llibertats tan durament aconseguides i que reverteixi unes relacions entre
Catalunya i Espanya que resulten tòxiques ara mateix per a molta gent. I
assegurem, això sí, que totes les passes que anem donant des de Catalunya
segueixen les pautes d’una conducta pacífica, serena i noviolenta que han estat
fins ara sinònim de civisme i bon fer. El cap fred i el cor calent ens fan més
humans, si no deixem mai que la visceralitat ens governi.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Xavier Masllorenshttp://www.blogger.com/profile/11497796953097159877noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4985557459000006263.post-80821187577027912192017-09-21T08:03:00.001-07:002017-09-21T08:03:23.058-07:00És possible un món en pau?(Article publicat a Xarxanet, el Dia Internacional per la Pau, 21 de setembre de 2017)<br />
<br />
<div class="MsoNormal">
Aquesta és una qüestió
que té moltes arestes. És impossible un món sense conflictes, perquè són
inherents a la societat humana, però és possible un món on es puguin resoldre
de manera pacífica. És impossible el cel a la terra, però és ben possible conformar
unes societats bàsicament justes que s’interrelacionen de forma cooperativa.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El fet que la humanitat
no hagi transitat fins ara per aquest relat no el fa utòpic ni irrealitzable.
Ans al contrari, el fa reptador. Això sí, cal posar les condicions perquè la
convivència pacífica entre els pobles sigui factible. I perquè ho sigui
l’opinió pública –cadascú de nosaltres i tots junts-- s’ha de conjurar a
pressionar els poders públics perquè les coses canviïn. El camí que emprenem per
construir societats segures, la resposta que donem als episodis violents, la violència
ambiental i cultural que ens envolta i permetem sense crítica, tot això ha de
canviar.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El relat més instal·lat
sobre allò que ens dóna seguretat és que cal tenir sempre més força que
l’adversari potencial, i així ens ha anat: bombes altament destructives,
exèrcits monumentals, amenaces constants a la seguretat dels altres … i un món
cada cop més insegur a la recerca de la màxima seguretat. Aquest és el discurs
“oficial” sobre la seguretat, i la primera cosa que hauria de modificar-se
substancialment per transitar cap a la pau positiva. Agafant una expressió de
l’escriptor Vicenç Villatoro, “no hi ha millor manera de perdre’s que comprar
un mapa equivocat”. I constantment estem “comprant” la idea de que la seguretat
es basa en la força, i no en la cooperació.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Abordar amb valentia les
causes que generen els conflictes, i no fixar-nos solament en les conseqüències
immediates d’un acte de violència, suposa un segon gran canvi de percepció.
Massa sovint la resposta a la violència només la tapa, sense resoldre l’arrel
que fa possible nous conflictes sovint també violents. La pau està íntimament
lligada a la justicia i depèn de que aquesta sigui una realitat. Cada cop que
prenem una mesura favorable a la justícia social fem un món més pacífic. Cada
cop que permetem una injusticia el fem més violent. Cada cop que es genera i
s’alimenta un conflicto tenim més possibilitats de respondre amb violencia. I
cada cop que aconseguim un pacte entre interessos diversos construïm pau.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
I també –no em canso de
repetir-ho—és important ser conscients que la pau no és un desig, sinó una
construcció que requereix l’esforç continuat de cadascú. No és només un
objectiu sinó el camí per assolir-lo, dia a dia, perquè la pau vagi creixent i
mantenint-se amb fermesa.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
En aquests dies, tan
importants per al futur de Catalunya i d’Espanya, és especialment oportú
recordar-nos que les persones referents que van fer de la seva vida un camí de
pau (Gandhi, Luther King,…) van defensar amb fermesa les seves idees, van ser
valentes, desobedients davant la injusticia, sempre amb un somriure i sense
denigrar ningú sinó oposant-se a les idees i comportaments d’altres i
acceptant les conseqüències dels seus actes.</div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Xavier Masllorenshttp://www.blogger.com/profile/11497796953097159877noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4985557459000006263.post-81997304969393094152017-03-23T04:28:00.000-07:002017-03-23T04:28:18.947-07:00La democràcia i el poder militar<div class="MsoNormal">
Article publicat al DIARI DE GIRONA, el dia 18 de març de 2017, amb el títol "La democràcia, l'exèrcit i Expojove"</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El cronista de les
expedicions militars de Juli César li atribueix la famosa frase “<i>Si vis pacem para bellum</i>” (si vols la
pau prepara la guerra), que la Història ha demostrat que a més de falsa és
rotundament desafortunada, ja que la humanitat s’ha passat segles preparant la
guerra sense aconseguir més pau que la que assoleixen els veïns gràcies al seu
seny i sentit comú, i no a la preparació de la guerra. I en canvi hem tingut
episodis històrics de pau –com la segona meitat del segle XX a Occident, només
a Occident—gràcies als qui han preparat la pau amb diplomàcia, tractats
internacionals, mediació entre enemics o creant organismes i instruments per al
diàleg o la construcció de pau. Definitivament, si vols la pau prepara la pau,
sense ingenuïtats però també sense que ningú pretengui fer-nos passar bou per
bèstia grossa.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Feta aquesta declaració
d’intencions, entrem en matèria. La Fira Expojove 2017 es celebrarà a Girona
del 5 al 7 d’abril i, com en edicions anteriors, l’exèrcit espanyol ha anunciat
la seva intenció de ser-hi present, amb l’argument oficial de que constitueix
una sortida professional més per als joves que s’hi atansaran aquells dies. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Més enllà de
l’argumentació expressada, que ens convidaria a reflexionar sobre la necessitat
de regular, en tal cas, aquesta sortida professional com una altra, acomplint
l’Estatut dels treballadors, sota la jurisdicció ordinària, amb 40 hores de
treball setmanal, etc. està clar que la missió i els objectius de les forces
armades s’escapen d’aquesta lógica i no pretenen homologar-s’hi. Per això,
moviments com la campanya <i>“Desmilitaritzem
l’educació – Les armes no eduquen, les armes maten”</i> (que aplega més de 40
entitats i organitzacions socials) treballa des de fa anys perquè l’exèrcit no
tingui una presència activa ni en centres d’ensenyament ni en salons i fires
relacionades amb la infància i la joventut.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Aquesta campanya ha
tingut un primer èxit en la darrera edició del Saló de la Infància de
Barcelona, en què l’exèrcit no hi va ser invitat i a més s’han canviat les
bases per a la inscripció futura d’organitzacions en aquesta Fira. Però a l’Expojove
es torna a anunciar la seva presència, ara però amb una diferència essencial
d’altres anys: en aquests moments no es tracta de discutir el paper de
l’exèrcit en una Fira, sinó la preminència del poder civil –democràtic i
lliurement elegit per la ciutadania—sobre el poder militar, perquè el Parlament
de Catalunya va aprovar, el 14 de juliol de 2016, una moció sobre la desmilitarització
de Catalunya, que en el seu punt 5 insta el Govern a <i>“evitar la presència de l’exèrcit en qualsevol centre educatiu i de
formació i evitar també que sigui present en espais educatius i promocionals
com el Saló de l’Ensenyament o el Saló de la Infància, a Barcelona; el Saló
Esport i Turisme de Muntanya o la Fira de Formació Professional, a Lleida;
l’ExpoJove, de Girona; o l’Espai de l’Estudiant, de Valls”.<o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
La gravetat de la
possible presència militar a l’Expojove no rau, doncs, en una discussió ideològica
o de visions del món més o menys militaristes, sinó en la defensa de les
nostres institucions democràtiques, que han de ser la màxima expressió de la
nostra vida en convivència i en l’estat de dret que tant es proclama darrerament.
Les institucions públiques de pau, com l’ICIP, hem nascut per defensar totes
les expressions democràtiques com a instruments de construcció de pau. Per això
estem profundament preocupats per unes decisions que alterin l’ordenament del
poder. En aquesta preocupació esperem trobar-hi totes les persones demòcrates,
sigui quina sigui la seva ideologia política.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Xavier Masllorenshttp://www.blogger.com/profile/11497796953097159877noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4985557459000006263.post-90535256191336512462017-02-27T04:37:00.000-08:002017-02-27T04:37:38.815-08:00Simplement, no són refugiats<div class="MsoNormal">
Article publicat al diari ARA, el diumenge 29 de gener de 2017:</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Diguem les coses pel seu
nom. La mal anomenada crisi de refugiats no és més que la fugida massiva,
involuntària, provocada i dolorosa de
milions de persones de Síria, Iraq, el Iemen i –en menor mesura—de Líbia a
causa de la guerra, d’Eritrea a causa de la dictadura i la misèria,
d’Afganistan o Somàlia a causa de la inestabilitat política i social endémica,
o d’altres països a causa de la pobresa i l’absència d’oportunitats de gaudir
d’una vida digna. Fugida que, malauradament, no troba refugi definitiu enlloc.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Fa un any i mig, a
l’agost de 2015, en una entrevista a TV3 ja vaig dir –com deien altres veus més
autoritzades que la meva—que l’èxode descontrolat de persones que buscaven
refugi i asil a Europa requeria una resposta ràpida i decidida, la
col·laboració de les policies europees per registrar els centenars de milers de
persones que arribaven a les costes mediterrànies, corredors humanitaris segurs
i un repartiment equitatiu dels demandants d’asil entre els països tenint en
compte tres variables: el nombre d’habitants, el PIB per càpita i el
percentatge d’habitants immigrants de primera generació de cada Estat de la
Unió Europea. No s’ha fet res de tot això.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
En aquell moment va
semblar que Angela Merkel liderava la voluntat d’acollir les persones que
escapaven de l’infern però va durar ben poc, el temps de fer un parell
d’enquestes d’opinió que albiraven resistències d’una part dels seus votants.
Europa, aquest conglomerat d’interessos estatals que no cedeixen sobirania ni
quan hi surten perdent, va iniciar tot seguit un espectacle obscè, aquí i allà,
de declaracions nacionalistes, islamofòbia i por a la diferencia que encara
segueix i s’ha instal·lat en la ment d’una part de l’opinió pública.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Des de fa molts mesos els
responsables polítics europeus fan que miren cap a una altra banda,
culpabilitzen els països d’entrada, no critiquen les declaracions xenòfobes, busquen
solucions precàries com un acord amb Turquia o ara amb Líbia per fugir
d’estudi, oblidant un dels principis que crèiem fundacionals de la Unió Europea
i s’han demostrat fallits: que la seguretat ha d’estar al servei de la
llibertat de la ciutadania i no a l’inrevés.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
De tot això se’n deriven
tres conseqüències per al futur. La primera, que alimentant pors i prejudicis
estem convertint Europa en un castell, tancat en sí mateix i sense capacitat
per ara d’albirar models on la seguretat no tingui com a subjecte l’Estat sinó
els ciutadans, que no respongui a la violència amb més violència i que respecti
escrupulosament els drets socials i polítics. Un castell tancat que, si no
canviem les coses, aviat farà pudor de resclosit.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
La segona conseqüència és
que també estem alimentant l’odi de generacions futures. Davant l’abandonament,
les excuses i el menysteniment només podrà construir-se rancúnia, d’aquells que
ho han perdut tot i perden també l’esperança en la regió més desenvolupada del
món. Malgrat les nombroses accions i la resposta solidària, meritòria i
imprescindible d’una part de l’opinió pública europea –com l’organització del
concert d’avui a Barcelona--, la resposta oficial dels poders polítics és
francament vergonyant i ens obliga a dir que ja n’hi ha prou de fer equilibris
per no res. El poder no només ha de gestionar, ha de fer a més pedagogia en
valors fonamentals de convivència.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
I també ens estem
acostumant a legitimar la pèrdua de drets i llibertats en nom d’una suposada
millora de la seguretat col·lectiva. Des del món acadèmic s’han fet mil estudis
que vénen a demostrar que no farem un món més segur amb més militarisme sinó
amb més justicia i amb la transformació pacífica dels conflictes. Però poc a
poc s’inocula el relat contrari, engreixant el complex militar industrial i
cronificant conflictes armats arreu.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Em semblen tres fets prou
importants com per reaccionar d’una vegada, davant el repte més important que
tenim perquè la ciutadania europea torni a creure en el projecte comú de
convivència, en una societat oberta i plural. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
I diguem-ho ben clar: No
són refugiats, sinó interpel·lacions vivents d’un mode de vida occidental
tancat i mesquí., que té una por irracional a perdre uns privilegis que ara són
ben coneguts per tothom. No són refugiats perquè hem globalitzat l’economia de
les elits, els problemes de qualsevol racó de món i les marques comercials però no els anhels de les persones. Aquests
anhels només es podrán tractar de forma global quan la desigualtat deixi de ser
obscena. No són refugiats, simplement, perquè no els donem refugi.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Xavier Masllorenshttp://www.blogger.com/profile/11497796953097159877noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4985557459000006263.post-59007319755247483782016-11-05T08:19:00.002-07:002016-11-05T08:19:44.274-07:00Armes nuclears: petita bona notíciaL'Assemblea General de Nacions Unides va aprovar el proppassat 27 d'octubre, per 123 vots a favor, 38 en contra (entre els quals el d'Espanya) i 15 abstencions, "iniciar negociacions multilaterals sobre desarmament nuclear". Els governs d'Àustria, Brasil, Irlanda, Mèxic, Nigèria i Sudàfrica han proposat "promoure un instrument legal vinculant per prohibir les armes nuclears, que avanci cap a la seva total eliminació".<br />
<br />
Aquestes negociacions s'iniciaran el proper any, 2017, i es fan ressò d'una llarga lluita democràtica i civil d'organitzacions com ICAN --de la qual FundiPau n'és membre--, Creu Roja Internacional o Majors for Peace, xarxa internacional presidida per l'alcalde de Granollers. Es tracta d'establir un instrument jurídicament vinculant que prohibeixi aquestes armes que --recordem-ho-- s'emmagatzemen actualment, cada cop amb menys seguretat, i poden arribar a destruir la humanitat per la voluntat única d'unes quantes persones.<br />
<br />
Es tracta, sens dubte, d'una bona notícia en un món que no es caracteritza per la seva estabilitat. És només un primer pas. Els qui hem participat en altres causes, com l'eliminació de les mines antipersona o la prohibició de les bombes de dispersió, sabem que les millores en humanització són lentes. Però també sabem que totes elles necessiten d'un primer pas, tímid i no gaire consensuat, per donar el segon, i el tercer, i ... arribar a acords vinculants.<br />
<br />
Ens en felicitem, i treballarem perquè la postura del govern espanyol no giri l'esquena a la humanització del món i s'impliqui activament en aquesta causa, que també és la seva. Aquest canvi de postura haurà de ser un pas més en aquest triomf de la humanitat, i l'encarem amb il·lusió.Xavier Masllorenshttp://www.blogger.com/profile/11497796953097159877noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4985557459000006263.post-17342664593843769212016-10-03T08:20:00.001-07:002016-10-03T08:20:41.567-07:00Estem fent un món amb massa porsEscric encara en estat de xoc, després de l'ajustada victòria del NO en el plebiscit de Colòmbia (ahir, 2 d'octubre) sobre els acords de pau. El resultat no es pot simplificar com un NO a la pau, ni tan sols com un NO a construir un país més just. Però potser sí que es pot simplificar com un NO a la generositat amb els combatents (guerrillers d'una banda i paramilitars de l'altra), com un NO a passar pàgina a partir de la veritat, la reparació a les víctimes i al compromís de no repetició, o com un NO a signar la pau amb qui la dreta i les elits pensen cada any que estan a punt de derrotar definitivament.<br />
<br />
En el país més desigual d'Amèrica Llatina (un 0,49% de la població té el 50% de la terra, per exemple) i davant la paralització dels acords recentment signats, no es pot deixar la negociació sobre el futur al govern, les FARC i als qui han dit NO a aquest acord, sinó que cal --a partir d'ara mateix-- crear una taula de concertació amb altres actors cívics i socials per debatre no només sobre la desmilitzarització del país, sinó també sobre mesures per millorar l'equitat, el respecte als drets de tothom i la justícia social.<br />
<br />
Aquest de Colòmbia no és l'únic exemple de decisió presa el darrer any amb el color de la por, color sempre defensiu i covard. Fixem-nos en molts dels arguments del Brexit al Regne Unit, o de les polítiques anti-immigració a Hungria i altres països de l'Est d'Europa, o de la paralització de converses entre Israel i Palestina, o de la tebior internacional a condemnar els excessos russos a les seves fronteres, o a la necessitat russa de reivindicar-se com a potència mundial amb orgull, o de domini regional d'Aràbia Saudita conculcant drets a tort i a dret, amb la comunitat internacional mirant cap a una altra banda, o les raons per les quals Europa es desentén del milió de refugiats que han trucat a la seva porta amb desesperació, o ... Fixem-nos-hi bé, perquè molts dels arguments explicats tenen com a base la por a la pèrdua de privilegis, la por a no ser considerats, la por a la diversitat, la por al mestissatge, la por a deixar de ser qui som, la por, la por.<br />
<br />
El món que ens arriba, ja globalitzat econòmicament parlant, només podrà ser un món on les causes i els problemes també es globalitzaran, per bé o per mal, i ens afectaran de manera directa. Les reaccions de "a mi no m'afecta" tenen anunciada la data de caducitat, i com ens afecten caldrà entomar-les amb visió global i ànim constructiu. S'estan acabant les gàbies de vidre i els privilegis geogràfics; els cants de sirena de l'extrema dreta xenòfoba i elitista s'escoltaran un temps (i malauradament influiran encara en les decisions polítiques) però no poden portar més que a l'enfrontament i a un món invivible.<br />
<br />
La por no és una bona consellera, i porta molt sovint al tancament, a la defensa numantina, a l'exclusió de l'altre, a la no-cooperació sistèmica. Per això, la consciència ciutadana i les lluites informades pels drets humans, la justícia global i la pau són més necessàries que mai, no sigui que quan ens n'adonem ja habitem un món amb por a cada cantonada. Amb por a l'altre, que és com nosaltres i també tindrà por.Xavier Masllorenshttp://www.blogger.com/profile/11497796953097159877noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4985557459000006263.post-3184287433597543802016-08-25T08:44:00.004-07:002016-08-25T08:52:17.704-07:00El paper dels exèrcits i el paper dels Tribunals ConstitucionalsEm referiré a dos temes ben diferents, pel que tenen de preocupant de cara al futur de la democràcia, i perquè tenen un denominador comú: l'afebliment de l'estat de dret, de la separació de poders i de la democràcia representativa.<br />
<br />
El primer és l'entrada al Reichtag alemany (la Cambra legislativa) d'una proposta de canvi constitucional per tal que l'exèrcit pugui intervenir, dintre d'Alemanya, "per combatre el terrorisme i en situacions excepcionals de violència". El segon és el canvi legislatiu, ja perpetrat a Espanya, pel qual el Tribunal Constitucional afegeix algunes funcions sancionadores i coercitives davant l'incompliment de les seves sentències (canvi pensat quasi exclusivament per a les Comunitats autònomes, perquè l'Estat ha estat i segueix essent el principal incomplidor).<br />
<br />
Els exèrcits nacionals europeus, que s'han legitimat en els darrers dos-cents cinquanta anys com els instruments dels estats-nació per preservar la integritat territorial i per defensar les fronteres de possibles atacs d'altres estats, en la pràctica han estat més vegades instruments de les elits per preservar o canviar l'statu quo (mitjançant pronunciaments armats, suport a una opció política determinada o bé operacions internacionals), o bé instruments per incrementar el poder i la influència del país en l'àmbit internacional (guerres colonials, operacions exteriors per assegurar matèries estratègiques, etc).<br />
<br />
En el darrer quart del segle XX les opinions públiques europees han denunciat repetidament aquest ús il·legítim de la força i, com a conseqüència, els exèrcits han re-legitimat la seva funció mitjançant activitats "ben vistes", com les anomenades operacions humanitàries o de pacificació. Així, sense canviar el sentit dels exèrcits nacionals ni posar en dubte la seva legitimitat s'ha edulcorat la seva imatge als ulls de l'opinió pública, neutralitzant altres possibles solucions alternatives com l'enfortiment d'alguna força multilateral no depenent dels Estats o la creació d'una força de pacificació veritablement multinacional, per resoldre els conflictes arreu del món, i ni tan sols es malda per apagar la gasolina que alimenta els exèrcits: el comerç incessant d'armes.<br />
<br />
Ara s'intenta donar un pas més, començant a plantejar que els exèrcits democràtics tinguin "missions interiors" amb tasques tan poc delimitades com "la lluita contra el terrorisme i les situacions excepcionals de violència". On acaba la delinqüència organitzada i comença el terrorisme? Qui defineix una situació excepcional de violència? La injustícia estructural, la desigualtat creixent, no són situacions de violència continuada que cap Estat no combatrà contra les seves pròpies elits? Arribarà un dia que es consideri anormal el dret de manifestació, per exemple?. Ja hem vist, a França, soldats a la porta de les escoles que ofereixen una imatge de falsa seguretat, sense que aquesta contribució hagi evitat els atacs terroristes abans, durant o després d'aquests imatges.<br />
<br />
En el cas de les funcions del Tribunal Constitucional espanyol la qüestió de fons és que el poder executiu força el legislatiu a aprovar un canvi que per comptes de re-legitimar un òrgan creat "amb pinces" en la transició de la dictadura a una incipient democràcia, se'l commina a ser jutge i part, i per tant fàcilment derivar cap a ser instrument de l'Administració central "contra" unes altres administracions que també formen part d'un tipus d'Estat consensuat per mantenir la convivència entre territoris diversos. No és, doncs, una manera de trencar el pacte social i canviar les regles de joc per part dels que mai no han cregut en un Estat descentralitzat? No serà 'jugar amb foc' en una situació com l'actual a l'Estat espanyol?<br />
<br />
La conclusió em sembla senzilla: no hi ha cap raó de pes per donar a l'exèrcit una missió per a la qual no està ni preparat ni legitimat democràticament (encara que arribi a ser legal), ni cap raó de pes perquè el prestigi dels Tribunals Constitucionals els converteixi en legisladors davant contenciosos entre administracions i executors de sancions al mateix temps, fet que els posa en la difícil tesitura de deslegitimar-se continuadament davant d'alguna de les parts en conflicte.<br />
<br />
La divisió de poders ha estat una difícil conquesta social per regular la convivència. No podem menystenir-la amb càlculs mesquins ni falsos miratges.Xavier Masllorenshttp://www.blogger.com/profile/11497796953097159877noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4985557459000006263.post-73806008349465760792016-06-26T09:53:00.000-07:002016-06-26T09:53:13.976-07:00No és això, companys, no és aixòAquestes setmanes he fet campanya, modesta però activa, piulant a twitter a favor del Brexit per raons oposades a les que han defensat la majoria de britànics partidaris de marxar de la Unió Europea: jo no he volgut mai una Europa que es limiti a ser només un mercat comú --com ha defensat sempre GB-- ni una Unió limitada pel poder sobirà i excessiu dels Estats membres --com segueixen volent les elits econòmiques i polítiques dels països jacobins--, ni un entramat burocràtic que permeti privilegis entre Estats (com el xec britànic), sinó una Europa dels ciutadans on els màxims mandataris polítics ens representin i siguin elegits per la ciutadania, i on un Parlament Europeu tingui competències definitivament cedides pels Estats.<br />
<br />
Ara, un cop realitzat el referèndum britànic, sembla que ens tornen a confondre interessadament els termes, fent més cas als cants de sirena contra la immigració --no sigui que donem ales als partits xenòfobs--, reforçant els nacionalismes i els poders dels Estats i proclamant potser una Europa de dues velocitats, per permetre que l'eix franco-alemany guanyi encara més pes i seguim anant a remolc d'uns interessos econòmics que no són els de la majoria. Tot plegat una involució en la direcció errònia. Ara, més que mai, cal llegir entre línies i que hi hagi una opinió pública capaç de debatre en profunditat i proclamar la queixa de fons de milions de ciutadans, que no volem més Estats i més economia sinó més democràcia, més política i sobre tot més polítiques socials.<br />
<br />
Molt del que està passant té a veure amb la por, que és una mala consellera i sobre tot contrària a la confiança, que és la base de la pau i la justícia. Cal que tornem a alçar la veu, des del carrer, per repetir una i mil vegades "no és això, companys, no és això". La sortida de Gran Bretanya de la Unió és un cop més a la triple crisi que viu Europa: de valors, institucional i d'ineficàcia, però no és l'única ni possiblement la més important, perquè la lliure circulació de mercaderies no s'aturarà i Europa seguirà signant Tractats amb GB perquè "God save the Queen" i la pela és la pela.<br />
<br />
Més profunda és la crisi de valors i d'inacció que vivim, davant un milió i escaig de persones que truquen a la porta d'una Europa de 300 milions que diu, en boca dels seus portantveus oficials --mentida!-- que hi ha "una crisi de refugiats quasi inabordable" i que identifica la població refugiada amb immigrants en situació irregular, convertint les polítiques d'immigració en polítiques de seguretat, com si parléssim d'enemics potencials. Això també atia la por de la gent, malmet la confiança i dóna ales al pensament xenòfob i als nacionalismes d'arrel ètnica.<br />
<br />
Si tornem unes pantalles enrera, l'any 2000, amb l'elaboració d'una Constitució europea en base als seus pobles més que als seus Estats, podrem construir sobre bases sòlides el que --em permeto pensar-- vol una bona part de la ciutadania: una Europa de les regions i dels pobles, exemple de multiculturalisme i de solidaritat mundial, sense quotes assignades de poder (28 comissaris, un per Estat, on s'ha vist!), amb un Parlament amb algunes competències legislatives exclusives, amb menys burocràcia, més efectivitat i una veu potent.<br />
<br />
És l'hora de la responsabilitat. Tan de bo comencem a reclamar solidaritat amb els refugiats per perdre la por a uns poders que no ens representen. Seria la primera pedra d'una construcció que demostraria que hem entès l'emprenyada de molta bona gent arreu d'Europa.Xavier Masllorenshttp://www.blogger.com/profile/11497796953097159877noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4985557459000006263.post-15623923071679005872016-05-13T05:04:00.000-07:002016-05-13T05:04:32.168-07:00La pau passa pels impostosAquestes setmanes s'està parlant molt de la possibilitat d'incrementar la pressió fiscal a les rendes més altes i rebaixar-la a les rendes mitjanes i baixes. Una mesura, en principi, que va en línia amb l'objectiu últim dels impostos, que és el d'assegurar el finançament d'uns serveis dignes per a tota la població fent que la càrrega d'aportacions estigui distribuïda de la manera més justa possible.<br />
<br />
Sembla que tothom està d'acord -més o menys- amb el principi general. El problema comença quan calculem el que ens toca pagar mentre pensem que d'altres s'ho estalvien amb "jocs de mans" que els assalariats no sabem ni podem fer. Llavors parlar de fiscalitat i d'impostos sembla que sigui esmentar el dimoni, sempre que no sigui per fer demagògia pre-electoral: llavors, per un misteri de la ciència, els números quadren i es poden baixar impostos: el de successions amb CIU el 2010 (quan actualment afecta només un 3% de la població i es ven com si tots en sortim beneficiats), o ara el PP abaixant l'IRPF quan el dèficit i el deute públic augmenten i els haurem de pagar entre tots tard o d'hora.<br />
<br />
Què hi ha, realment, darrera aquesta demagògia de fer dels impostos una moneda de canvi electoral?<br />
Al meu parer, en primer lloc, hi ha una voluntat explícita de mantenir una gran opacitat d'informació fiscal per no haver de donar massa explicacions. El frau fiscal a Espanya, per exemple, està al voltant d'un 22-25% mentre a la UE es calcula que està en el 12-25%. Però no hi ha cap estudi que quantifiqui amb exactitud aquest frau, ni cap demanda del Ministerio de Hacienda per fer-lo.<br />
<br />
Aquesta desídia i manca d'informació no són casuals ni exclusives de l'estat espanyol. Els darrers "escàndols" com el wikileaks, Luxleaks, Panamáleaks, etc no són més que intents de la ciutadania mundial per conèixer unes pràctiques d'elusió fiscal que no són perseguibles penalment però sí moralment, perquè atempten contra la justícia distributiva i demostren que les elits econòmiques i polítiques no contribueixen més que marginalment a la construcció de l'Estat del benestar.<br />
<br />
Si ja és greu que es mantinguin estructures al servei d'un 1% de la humanitat amb l'única finalitat de consolidar privilegis (paradisos fiscals, empreses pantalla, etc), hi ha una cosa encara més greu: la mateixa legalitat és escandalosa, en afavorir constantment la creació de riquesa per part dels més rics, les grans empreses i les fortunes personals, que no tributen proporcionalment com tocaria!.<br />
<br />
L'opacitat i l'afavoriment -fins i tot legal- de les elits faciliten, també, altres negocis corruptes que resten fora del control ciutadà, entre els quals el comerç d'armes no és el menor. Per això l'adveniment d'una nova cultura fiscal i el refús a la demagògia quan ens parlen d'impostos és una eina imprescindible per a un món més segur i en pau. I em sembla que només la pressió ciutadana organitzada pot fer que no ens venguin "sopars de duro": els serveis s'han de pagar i ho hem de fer entre tots i totes. Només així progressarem com a societat.<br />
<br />
<br />Xavier Masllorenshttp://www.blogger.com/profile/11497796953097159877noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4985557459000006263.post-57748174621938792722016-04-07T02:16:00.001-07:002016-04-07T02:16:59.755-07:00A més desigualtat més injustíciaSembla obvi afirmar, en la setmana de l'esbombament dels "papers de Panamà", que les elits mundials (que no són tan lluny, vaja, que les formen els qui tenen l'oportunitat de fer diners) tenen una preocupació pel bé comú inversament proporcional a la seva riquesa. També sembla obvi que aquestes mateixes elits -en general- fan mecenatge, projectes de "responsabilitat social" o fundacions benèfiques amb un ull mentre amb l'altre miren d'estalviar-se tants impostos com poden: un contrasentit que acaba tenint suma positiva per a les seves butxaques i suma negativa per a la societat.<br />
<br />
En aquesta tesitura, i cada cop que salta un escàndol de corrupció econòmica o de mala pràctica social, es prenen algunes mesures de maquillatge i es busquen excuses per no arribar al fons de la qüestió, perquè no hi ha voluntat política per fer-ho i perquè, simplement, en aquest excés de bogeria de capitalisme "qui paga mana" i l'economia està per damunt de la política que l'hauria de regular seriosament.<br />
<br />
Aquest círcol viciós només el pot trencar la pressió ciutadana, que és el veritable motor de canvis socials com diem i repetim des dels moviments per la justícia global.<br />
<br />
Posaré, només a tall d'exemple, quatre causes possibles a defensar que se m'ocorren per fer un món més just, amb el denominador comú de canviar les regles de joc en allò que produeix excessos intolerables en el sistema capitalista. Són quatre coses lletges, concretes, que poden canviar si la pressió ciutadana és suficientment potent i és persistent:<br />
<br />
1. Que els Bancs de tot el món deixin d'operar amb aquells comptes i clients radicats a paradisos fiscals. Només calen petits canvis legislatius per fer-ho. Bé, petits canvis, i convèncer la City de Londres, Wall Street, la Borsa de Frankfurt o pressionar-los fins que hagin d'acceptar-ho perquè el 99% de la ciutadania s'ha cansat d'aquesta cançó.<br />
<br />
2. Regular els sous màxims d'empreses i corporacions. No pot ser que hi hagi directius amb sous 200 vegades més alts que alguns treballadors de les seves empreses. La cantarella de la fuga de talent cap a altres empreses no serveix si la regulació afecta tothom. ¿No hi ha un sou mínim regulat, per motius socials? Doncs ... volem també un sou màxim, pels mateixos motius socials.<br />
<br />
3. Canviar la política dels Bancs Centrals (que són de tots, cal recordar-ho...), que actualment primen la pujada dels actius financers -les inversions en borsa- sobre els actius immobles, política que afavoreix clarament les minories més riques.<br />
<br />
4. Modificar sense por, d'una vegada i a tot arreu alhora, una política fiscal que permet que una empresa gran pugui fer fàcilment enginyeria financera i acabi pagant al fisc entre un 4 i un 6% dels seus ingressos, mentre una persona treballadora -sense més enginyeria financera que pagar sense IVA una reparació al seu pis- acaba pagant al fisc un promig del 17-19% dels seus ingressos.<br />
<br />
Com li agrada dir a una amiga meva "se'ns ha girat feina". Només cal tenir les ganes de posar-s'hi i la voluntat de no desanimar-nos.Xavier Masllorenshttp://www.blogger.com/profile/11497796953097159877noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4985557459000006263.post-32793625916655046982016-02-22T01:42:00.000-08:002016-02-22T01:42:39.710-08:00A les verdes i a les madures, senyor Suárez"Una mica d'impossible o m'ofego", vaig llegir fa pocs dies en un article, a propòsit de la presó en què estem convertint el món sencer limitant la nostra actuació a 'allò que és possible', cada cop més acotat i domesticat per l'economia i el seu seguidisme polític. Com que estic convençut que la Història ha avançat a cops de tornar possible l'impossible, digueu-me ingenu però la realitat juga a favor meu.<br />
<br />
Un exemple d'aquesta presó mental el tenim en les recents declaracions de l'alcalde de Ferrol, Jorge Suárez, de la coalició d'esquerres Las Mareas, que espera que es confirmi el contracte de Navantia per a la construcció de cinc fragates per a l'Aràbia Saudita. <i>"Tengo problemas de conciencia con esos contratos, ya que no es lo mismo hacer buques para Noruega que para Arabia Saudí, pero la situación de la comarca es la que es, y entre la conciencia y el hambre ...".</i><br />
<i><br /></i>
Suárez no és l'únic a avalar aquest contracte immoral. L'alcalde de Cadis, José María González (Kichi), de Podemos, ja va dir el mateix fa uns dies. Un contracte que pot arribar als 3.000 milions de dòlars en cinc anys deu pesar més en la balança que la conculcació de la Llei espanyola de comerç d'armes (que ha costat més de vint anys de feina i de pressió política per poder-la aprovar) i el suport a una monarquia dictatorial que està en guerra oberta al Iemen -2.5 milions de persones desplaçades, 21 milions amb necessitat d'ajut humanitari, 6.000 morts i 28.000 ferits- i dóna suport a milícies sunnites al Líban, Síria i altres països àrabs, i vés a saber si fins i tot a Estat Islàmic.<br />
<br />
De manera que, si el govern espanyol aprova aquest contracte, a més de ser immoral cometrà una il·legalitat. Vet-ho aquí. No tot s'hi val, senyor Suárez, i si per comptes de que els principals comercials de l'Estat fossin el ministre de Defensa i el Rei emèrit, tinguéssim una altra mena de comercials d'Estat, les coses podrien anar diferent: el dilema no és "o feina o fam", és una mica més complex; es tracta de buscar feina digna i deixar de remenar i remenar en la indústria de la mort, el comerç d'unes armes que tard o d'hora arriben a mans assassines.<br />
<br />
Aniria bé recordar-nos que la nostra consciència no és una presó, no és presonera del possibilisme de mirada curta i vol ras que només veu el que té davant del nas. En definitiva, que entre la consciència i la fam de vegades hi sabem ponderar la conseqüència dels nostres actes.Xavier Masllorenshttp://www.blogger.com/profile/11497796953097159877noreply@blogger.com0