1. El darrer text de l'Estatut de Catalunya redactat per la ponència va tenir tres retallades, primer al Parlament de Catalunya, després al Congrés dels Diputats de Madrid i després al Tribunal Constitucional. Malgrat això l'estat espanyol l'incompleix sistemàticament cada any en diversos articles.
2. Les darreres dades sobre balances fiscals entre CC.AA. són de 2005, i el govern espanyol no té cap ganes de publicar-ne més, atès que el trasvassament continuat i sistemàtic d'un 8% del PIB català no té comparació amb cap contribució regional coneguda en un país democràtic.
3. Fa 120 anys l'historiador Josep Coroleu es va preguntar "Perquè Espanya sigui Espanya, ¿Catalunya ha de deixar de ser Catalunya?". La resposta sembla seguir essent positiva després d'un segle, a la vista de que contínuament aquesta ha de renunciar a un pessic de llengua a l'escola, o de poder de decisió, o de fet cultural, o de ...
4. No hi ha cap article de la Constitució espanyola on es digui per què Catalunya és Espanya. Durant els darrers mesos tampoc no hi ha massa arguments racionals que defensin per què Catalunya no s'ha de separar d'Espanya.
5. Els dos partits majoritaris a Espanya han evitat algun aspecte "incòmode" de la Constitució diverses vegades, mitjançant subterfugis. També l'han canviada -sense referèndum- en una ocasió. ¿És constitucional envair competències autonòmiques per part de l'Estat?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada