dilluns, 10 de setembre del 2012

Espanya: millor bons veïns que mals cosins

Una coneguda meva madrilenya, del món de les ONG, em va preguntar fa pocs dies què volíem exactament els catalans. Òbviament no puc respondre per tots- li vaig dir- però jo només veig l'encaix de la nostra identitat amb Espanya en clau federal, i ara estic convençut que Espanya no serà mai federal, perquè la mentalitat del que anomeno "les Espanyes" no és, ni ha estat, ni té la voluntat de ser federal, perquè aquell estat es va forjar en un imperi centralista i jacobí i perquè no hi ha cap voluntat d'aprofundir en aquesta via federal ni dóna rèdits polítics fer-ho, fora de Catalunya o del País Basc. L'expressió genuïna d'aquest estat és la constatació repetida de que "Madrid és Espanya i Espanya és Madrid"; i aquest sí que és, al meu parer, un dels principals problemes de l'estat espanyol.

El que volem una part -ara ja substancial- dels catalans és viure en u Estat normal i democràtic, no demonitzats pels nostres veïns ni havent de donar explicacions de qui som i per què existim, És a dir, volem ser un estat més d'Europa que treballi i convisqui amb la resta de pobles. Així de senzill.

Em preocupa que la població espanyola no estigui ni ben ni gens informada del què volem a Catalunya, y em preocupa molt que la caverna mediàtica madrilenya -és a dir, espanyola per extensió com ja he dit- estigui acompanyada per manifestacions de persones que tenen una responsabilitat política (per exemple els presidents d'Extremadura, de Madrid o de Galícia) que menteixen amb total impunitat sobre la realitat catalana i espanyola i llencen repetidament missatges populistes, falsos i profundament antidemocràtics, aconseguint lamentablement que es faci veritat el que va dir fa cinquanta anys en Josep Pla de que "en la qüestió catalana el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres".

Em preocupa també que Catalunya suposi un 20% del PIB espanyol i -per exemple- més d'un 25% de les contribucions al fons de pensions, perquè això significa una gran dificultat per a la viabilitat no de l'estat català, sinó de l'estat espanyol.

Em preocupa que tants ciutadans i ciutadanes espanyols estiguin tan preocupats per nosaltres, i que els catalans ocupem una part negativa dels seus pensaments, perquè totes les persones tenim dret a ser felices i a pensar sempre en positiu. Per això les animo no a preocupar-se per nosaltres, sinó a ocupar-se juntament amb nosaltres d'aconseguir que siguem excel·lents veïns, després de cinc segles de penes per arribar a ser només mediocres familiars.

2 comentaris: