Amb
aquesta finalitat s’ha constituït un grup de treball estable, Estat de Pau, en el que hi participem, sense
detentar cap representació, un bon nombre de persones vinculades a diverses
entitats de pau. El primer objectiu del grup, un seminari, es concreta en la
redacció del document Model de
seguretat d'un estat propi del segle XXI, que és una proposta que, partint de la hipòtesi d’un estat català, s’adreça a la ciutadania en general i
especialment a aquells que hauran de decidir. El grup és heterogeni pel que fa
a ideologia i posicionament polítics dels participants; l’acord es produeix al
voltant de tres punts:
Primer: Valoració de la seguretat com una necessitat de primer
ordre; Segon: Visió compartida, respecte a la seguretat, inspirada en el concepte de seguretat humana;
Tercer: Adhesió als principis de la noviolència.
Tot i
que la reflexió ve propiciada per una dinàmica local, no dubtem que pot ser d’utilitat en altres contextos
diferents del de la societat catalana d’avui. La nostra reflexió es produeix en
un escenari molt concret però forma part d’una elaboració conceptual
en curs, a nivell planetari, que apunta
a canvis molt profunds en el concepte de seguretat.
No són els estats els que
requereixen seguretat front d’altres estats, tot i que aquest és el nucli dur del concepte de
defensa; són les persones les que necessiten i exigeixen seguretat. Una
societat democràtica ha de respondre a aquesta exigència amb una visió de gran
amplitud i profunditat i amb una autoexigència d’eficàcia màxima. Els ciutadans
“...aspiren als drets humans bàsics que
garanteixen una existència tranquil·la i digna, lliure de la necessitat i la
por” (Aung Sang Suu Kyi) i l’única raó
de ser de l’estat és ser instrument d’aquesta aspiració. Però aquest no és el
resultat que ha produït l’acció dels centenars d’exèrcits de tots colors i
cultures que han sembrat la història humana de mort, dolor, destrucció i
misèria. Seguretat humana és que l’estat protegeixi les persones; defensa
comporta el sacrifici de vides humanes per a la seguretat de l’estat. És
evident que d’exèrcit no en volem cap més i menys encara si ha de ser nostre.
Aquesta visió de la seguretat
centrada en l’objectiu d’alliberar les persones de les necessitats i de les
pors és la idea central de la nostra proposta Model de seguretat d'un estat propi del segle XXI que farem pública
el proper mes de setembre. Si Catalunya esdevé un nou estat no ha de voler ser el darrer
dels vells estats bastits sobre uns fonaments obsolets de sobirania irrestringible,
d’irresponsabilitat cap a l’exterior i cap al medi ambient, d’afany de domini,
d’acceptació de la força com a argument decisori. Si Catalunya esdevé un nou
estat no pot dotar-se mimèticament d’estructures i institucions
anacròniques que només la inèrcia manté amb prou feines dempeus en estats
envellits. Si Catalunya esdevé un nou estat ha de fonamentar-se
explícitament en els valors que aposten per un desenvolupament humà atent a
totes les dimensions personals, ha de crear les estructures i institucions, si
cal audaçment novedoses, que més ho
possibilitin i ha d’acceptar que, precisament per ser un estat nou i de petites
dimensions, més lliure que altres d’inèrcies històriques, té la responsabilitat
d’orientar-se i orientar cap a una futur més humà.
Signat,
Jordi
Armadans, Alfons Banda, Núria Breu, Pepe Beunza, Joan Contijoch, Lluís
Fenollosa, Rafael Grasa, Jose Luís Gordillo , Jaume Llansó, Xavier Masllorens, Martí
Olivella, Pere Ortega, Alvar Roda, Jordi Urgell, Fèlix Saltor, Gabriela Serra,
Lluís Sobrevia i Eduard Vinyamata.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada