En sortir, sensació de pena en constatar que no estem en bones mans i de ràbia perquè malgrat el desmantellament de la solidaritat internacional i les polítiques de pau aquí no hi ha una ànima que cridi prou!. No hi ha consciència ciutadana de que una societat sense una política pública de solidaritat interna i externa no és una societat sana.
Us en faig un tast, sense ànim de fer-vos plorar:
- el director de l'ACCD confessa que no hi pot haver una orientació clara de treball perquè gran part dels minvats fons de què disposa depenen de les retallades de Madrid, però no fa ni una setmana que ha implantat un nou organigrama, acomiadat dues persones i promocionat unes altres dues. Per a què? No se sap del cert. Com? Per l'article vint-i-nou (que només se sap que va després del vint-i-vuit).
- El 2012 no es va resoldre la convocatòria pública de subvencions a ONG per la pau, drets humans i desenvolupament. Des de l'any passat més del 60% del pressupost dedicat a cooperació es fa amb destí discrecional, no subjecte a més control que una "coordinació" des del Departament de Presidència (ACCD) que sembla més una simple recollida de dades que una orientació amb prioritats ...
- Com se sap, no hi ha pressupostos aprovats per a 2013. El Pla Director de Cooperació 2010-2014 és pura fantasia (cosa comprensible fins a cert punt) però a més no hi ha cap prioritat que sigui sí o sí.
- L'Estat espanyol segueix "passant-se pel forro" les tres sentències del Tribunal Constitucional que l'obliguen a traspassar la gestió íntegra i els diners del 0,7% de l'IRPF a les Comunitats Autònomes. Només complint la Llei ja no caldria que avancés diners a proveïdors d'infància, tercera edat o discapacitat ... i hi hauria convocatòria anual de cooperació!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada