Acaba l’any amb
29 conflictes armats arreu del món i amb alguns d’ells enquistats i que
amenacen zones senceres del planeta. Hem aconseguit en una dècada el trist
rècord de passar de 14 a
60 milions de refugiats. Síria té molt a veure amb l’Iraq, i la seva
inestabilitat amb la invasió occidental de fa 11 anys, i amb el bloqueig
econòmic al règim de l’Iran, i tot plegat amb la situació insostenible a
Palestina, on no es respecten els drets humans, i …
Podríem seguir
amb la zona dels grans llacs a l’Africa (Congo, Burundi, Ruanda) o més al nord,
amb la inestabilitat permanent de Sudan del Sud –ara no se’n parla però segueix
el drama de milions de persones-, de la república Centrafricana, de Mali o de
Nigèria …
El mal s’escampa
en forma de terrorisme, però també de règims dictatorials, de relacions
abusives entre països, d’uns interessos econòmics que s’ho mengen tot i del mal
de tots els mals: una desigualtat creixent que fereix les consciències i dóna
ales a la violència.
Desenganyem-nos. La
violència estructural, l’ànsia d’acaparar més i més, està a l’arrel de la
conflictivitat del món. I sobre aquesta mala base de desigualtat poc podrem
construir un món més just.
La realitat, volguem
veure-la o no, és que tornem a equivocar la resposta als violents. No es pot
respondre el terrorisme amb la violència de les bombes i afegiint llenya al
foc. No es pot respondre a l’èxode de refugiats posant tanques i mirant a una
altra banda. No es pot respondre a qui fuig de la bomba de la fam tancant
fronteres, obrint centres de detenció i deportant novament les persones que
fugen de la misèria.
Cal treballar per
la justícia perquè hi hagi una pau permanent. Hi ha milions de persones que així ho entenem, i posem grans de sorra que
faran una gran platja: enguany s’han aconseguit compromisos sobre la
sostenibilitat del planeta, hi ha una poderosa coalició ciutadana mundial que
malda per aconseguir abolir les armes nuclears, hi ha grups arreu del món
treballant per reduir la despesa militar, voluntaris fent mediació en centenars
de conflictes socials, organitzacions que treballen dia a dia per la justícia
global.
Aquest és el camí.
Aconseguir que hi hagi una opinió pública formada, crítica i disposada a
defensar la justícia arreu i a dir als poder públics que això s’ha acabat. Que
cal resoldre els conflictes, una i mil vegades, mitjançant el diàleg i no la
força bruta. No perdem
l’esperança perquè som tossuts i cada cop som més. Ara tenim tot un any 2016 per avançar en la bona
direcció. Tan de bo creixi l'onada de consciència ciutadana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada