dilluns, 28 de maig de 2012

Pensàvem que érem rics i compràvem moltes armes

Aquests dies assistim atònits a alguns debats que mai no hauríem imaginat ni en somnis. Ens havíem acostumat a pensar que el món es dividia en Occident i la resta i ara veiem que la resta són moltíssims, i molts d'ells disposats a treballar tant i en unes condiciones tan diferents a les nostres que no podem competir a oferir serveis, béns i productes com els seus, si no tornem quasi a l'Edat mitjana.
En guanyar justícia social, drets polítics, econòmics i allò que en dèiem qualitat de vida, a Europa hem fet palès allò que algunes persones ens deien amb posat preocupat: que aquests guanys socials són incompatibles amb un sistema econòmic i social -el capitalisme- depredador, competitiu i que aconsegueix riquesa però no la sap distribuir.
I com que no tenim cap alternativa a mà, el mercat guanya i els drets perden dia a dia. I tot passa davant nostre mentre no atinem
Mentrestant, com pensàvem que érem rics ens vam endeutar, i aquells que ens van oferir el caramel -Bankia per exemple, o La Caixa o el Deutche Bank- es van enriquir molt però en una roda infernal que s'està acabant com el rosari de l'aurora. Quan tot era barat baixàvem els impostos, compràvem moltes armes, viatjàvem amb avió per quatre duros, i per fer-nos gastar més i que girés la maneta ens deien que la vida era una festa on hi havia barra lliure.
Ara, quan vénen mal dades, tots semblem igualment culpables i ens obliguen a pagar a festa.
No, definitivament, hi ha alguna cosa que no quadra: no pot ser que es dilueixi la responsabilitat del qui organitza la festa i de qui n'ha guanyat molta riquesa entre totes les persones que hi han estat convidades.
Per tal de no veure perdre més drets, per tal de que els poders públics i els poders econòmics comptin de veritat amb nosaltres, us invito a plantar-nos i que ens preguntin què volem. De moment, cap més retallada discrecional.
Perquè a mi, quan em preguntin, els diré que es recuperin molts diners en sanitat i educació i en canvi deixem de pagar totes les armes que deu l'Estat espanyol en aquests moments (només uns 27.000 milions d'euros). Si encara no n'hi ha prou amb això, en seguirem parlant.
Mentre no em preguntin, em planto: no a qualsevol disminució de serveis públics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada