dimarts, 25 de setembre del 2012

Els pressupostos de Defensa, prioritaris

Els Pressupostos Generals de l'Estat espanyol 2012 van reduir la previsió dels diversos Ministeris en un 17% de promig. Les entitats socials ja vam denunciar que algunes despeses, com les militars o les del Ministeri de l'Interior sofrien una disminució bastant més petita que altres. Un 8,87% el Ministeri de Defensa, i un 61,2% l'Agència espanyola de Cooperació al Desenvolupament (AECID), per exemple.
A primers de setembre el Consell de Ministres va aprovar un crèdit extraordinari de 1.782 milions d'euros per pagar "compres d'armament anteriorment compromeses", passant pel damunt d'altres "compromisos anteriors amb la ciutadania" en salut, educació o altres despeses socials que afecten el conjunt de la població.
D'aquesta manera, si no hi ha cap altra injecció extraordinària de diners, finalment no hi haurà una disminució del pressupost de Defensa, sinó que aquest pressupost s'incrementarà en un ... 16,88 en relació a l'any anterior!!. Inaudit però cert: les retallades no arriben a la despesa militar.
Governar es marcar prioritats, i aquestes són les prioritats del Govern actual: increment del pressupost de Defensa, disminució de les despeses socials, recentralització de l'Estat i modificació de la Constitució per assegurar que, primer de tot, està el pagament del deute extern. Un còctel explossiu que, al meu parer, supera el límit de la immoralitat.

dissabte, 22 de setembre del 2012

Coses que cal recordar sobre Catalunya

1. El darrer text de l'Estatut de Catalunya redactat per la ponència va tenir tres retallades, primer al Parlament de Catalunya, després al Congrés dels Diputats de Madrid i després al Tribunal Constitucional. Malgrat això l'estat espanyol l'incompleix sistemàticament cada any en diversos articles.

2. Les darreres dades sobre balances fiscals entre CC.AA. són de 2005, i el govern espanyol no té cap ganes de publicar-ne més, atès que el trasvassament continuat i sistemàtic d'un 8% del PIB català no té comparació amb cap contribució regional coneguda en un país democràtic.

3. Fa 120 anys l'historiador Josep Coroleu es va preguntar "Perquè Espanya sigui Espanya, ¿Catalunya ha de deixar de ser Catalunya?". La resposta sembla seguir essent positiva després d'un segle, a la vista de que contínuament aquesta ha de renunciar a un pessic de llengua a l'escola, o de poder de decisió, o de fet cultural, o de ...

4. No hi ha cap article de la Constitució espanyola on es digui per què Catalunya és Espanya. Durant els darrers mesos tampoc no hi ha massa arguments racionals que defensin per què Catalunya no s'ha de separar d'Espanya.

5. Els dos partits majoritaris a Espanya han evitat algun aspecte "incòmode" de la Constitució diverses vegades, mitjançant subterfugis. També l'han canviada -sense referèndum- en una ocasió. ¿És constitucional envair competències autonòmiques per part de l'Estat?.

dilluns, 10 de setembre del 2012

Espanya: millor bons veïns que mals cosins

Una coneguda meva madrilenya, del món de les ONG, em va preguntar fa pocs dies què volíem exactament els catalans. Òbviament no puc respondre per tots- li vaig dir- però jo només veig l'encaix de la nostra identitat amb Espanya en clau federal, i ara estic convençut que Espanya no serà mai federal, perquè la mentalitat del que anomeno "les Espanyes" no és, ni ha estat, ni té la voluntat de ser federal, perquè aquell estat es va forjar en un imperi centralista i jacobí i perquè no hi ha cap voluntat d'aprofundir en aquesta via federal ni dóna rèdits polítics fer-ho, fora de Catalunya o del País Basc. L'expressió genuïna d'aquest estat és la constatació repetida de que "Madrid és Espanya i Espanya és Madrid"; i aquest sí que és, al meu parer, un dels principals problemes de l'estat espanyol.

El que volem una part -ara ja substancial- dels catalans és viure en u Estat normal i democràtic, no demonitzats pels nostres veïns ni havent de donar explicacions de qui som i per què existim, És a dir, volem ser un estat més d'Europa que treballi i convisqui amb la resta de pobles. Així de senzill.

Em preocupa que la població espanyola no estigui ni ben ni gens informada del què volem a Catalunya, y em preocupa molt que la caverna mediàtica madrilenya -és a dir, espanyola per extensió com ja he dit- estigui acompanyada per manifestacions de persones que tenen una responsabilitat política (per exemple els presidents d'Extremadura, de Madrid o de Galícia) que menteixen amb total impunitat sobre la realitat catalana i espanyola i llencen repetidament missatges populistes, falsos i profundament antidemocràtics, aconseguint lamentablement que es faci veritat el que va dir fa cinquanta anys en Josep Pla de que "en la qüestió catalana el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres".

Em preocupa també que Catalunya suposi un 20% del PIB espanyol i -per exemple- més d'un 25% de les contribucions al fons de pensions, perquè això significa una gran dificultat per a la viabilitat no de l'estat català, sinó de l'estat espanyol.

Em preocupa que tants ciutadans i ciutadanes espanyols estiguin tan preocupats per nosaltres, i que els catalans ocupem una part negativa dels seus pensaments, perquè totes les persones tenim dret a ser felices i a pensar sempre en positiu. Per això les animo no a preocupar-se per nosaltres, sinó a ocupar-se juntament amb nosaltres d'aconseguir que siguem excel·lents veïns, després de cinc segles de penes per arribar a ser només mediocres familiars.