dimecres, 24 de desembre del 2014

Una fita més: avui entra en vigor el Tractat de Comerç d'Armes

(Article publicat a vilaweb, el 24 de desembre de 2014)

Després de la ratificació de 50 països a l’acord signat a la seu de Nacions Unides el 2 d’abril de 2013, avui entra en vigor el Tractat Internacional sobre el Comerç d’Armes (TCA). Un bon regal de Nadal per als milers d’organitzacions civils d’arreu del món que fa més de vint anys que lluitem per aquesta fita, i un bon primer pas per desarmar el món de cara a les generacions futures.

Aquest és el primer cop en la història de la humanitat que ens proposem regular un comerç fins ara totalmente opac, exempt de lleis i absolutament discrecional: un país s’ha de plegar a les normes internacionals per exportar fruita, maquinària o jerseis, de les quals se’n coneix la procedència i el camí que segueix (la traçabilitat) entre la fabricació i el comprador, però fins ara podia amagar les xifres reals de fabricació i d’exportació/importació d’armament, vendre a règims que no respecten els drets humans o intermediar en un negoci de la mort entre un possible país fabricant i un altre país comprador.

Els impulsors del Tractat, les diverses organitzacions que som membres de la Campanya ‘Armes Sota Control’, sabem que amb aquest pas no culminem el procés de control total de l’armament mundial, perquè no tots els estats del món l’han signat o ratificat (de fet el van aprovar 155 dels 193 membres de Nacions Unides), perquè potser no es podran supervisar les noves armes, com els drons o els robots armats, i perquè no es contemplen sancions als països que no compleixin el Tractat. Però sens dubte és un pas de gegant en la lluita per bastir un món més segur i en pau. Només cal fer esment de tres aspectes que li donen un valor determinant.

En primer lloc, el mateix Tractat destaca els objectius de “contribuir a la pau i la seguretat” i de “reduir el sofriment humà”, mitjançant la regulació de les transferències d’armes. Lligar una cosa amb l’altra és admetre que el mig milió de morts anuals per armes convencionals no són un fet inexorable sinó fruit de la voluntat humana perversa.

En segon lloc, malgrat no es preveu sancions per als Estats incomplidors, la pena d’estar exposats al control públic i social, dels mitjans de comunicació i el mateix fet de la transparència de les operacions comercials d’armament suposen una pressió molt gran per als Estats signants. De fet, això ja ha passat amb els Tractats anteriors contra les mines antipersonal i contra les bombes de dispersió.

No menys important que això és el fet que aquest pas va en una direcció que difícilment es pot torçar. És només un pas, però en la bona direcció: tenim criteris per mantenir registres i controls sobre fabricació d’armes, s’estableixen criteris de seguiment del Tractat i s’inclouen possibles millores futures al text, si hi ha acord en ¾ parts dels Estats signants.

A FundiPau, que hem seguit intensament i de prop el procés diplomàtic per un TCA durant el període 2010-2014, hem comprovat com la indústria militar estava més que inquieta per la seva possible aprovació. Un senyal clar que anem bé.

Des del moviment per la pau seguirem treballant per desmilitaritzar fins i tot les consciències, i des d’ara amb una nova tasca en el seguiment i vigilància d’aquest Tractat.

divendres, 12 de desembre del 2014

Compromís per negociar un tractat de desarmament nuclear

(reprodueixo la nota de prensa emesa per FundiPau aquesta setmana)
 
Després que 44 Estats van reclamar la prohibició de les armes nuclears a la Conferència de Viena sobre l’Impacte Humanitari de les Armes Nuclears, Àustria va lliurar el “Compromís d’Àustria” en el qual es comprometia a treballar per “omplir el buit legal per a la prohibició i eliminació de les armes nuclears” i es va comprometre a “cooperar amb totes les parts implicades per assolir aquest objectiu.”
Tots els Estats compromesos amb el desarmament nuclear s’haurien de sumar al compromís d’Àustria per treballar per un tractat que prohibeixi les armes nuclears” assegurava Beatrice Fihn, directora de la Campanya Internacional per a la Prohibició de les Armes Nuclears (ICAN), de la qual FundiPau és membre.
L’any que ve és el 70è aniversari de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki i aquest seria un bon moment per a iniciar les negociacions sobre un tractat de prohibició”, afegeix Fihn.
Els Estats que han expressat el seu suport a un tractat de prohibició a la conferència de Viena són: Àustria, Bangladesh, Brasil, Burundi, el Txad, Colòmbia, el Congo, Costa Rica, Cuba, Equador, Egipte, El Salvador, Ghana, Guatemala, Guinea Bissau, la Santa Seu, Indonèsia, Jamaica, Jordània, Kenya, Líbia, Malawi, Malàisia, Mali, Mèxic, Mongòlia, Nicaragua, les Filipines, Qatar, Saint Vincent i les Grenadines, Samoa, el Senegal, Sud-àfrica, Suïssa, Tailàndia, Timor Oriental, Togo, Trinitat i Tobago, Uganda, l’Uruguai, Veneçuela, el Iemen, Zàmbia, i Zimbabwe.
Aquests suports es van donar durant la conferència internacional de dos dies celebrada a Viena el 8 i 9 de desembre per examinar les conseqüències de l’ús de les armes nuclears, tant intencionat com accidental.
Supervivents dels bombardejos al Japó i de les proves nuclears a Austràlia, el Kazakhstan, les Illes Marshall i els Estats Units van oferir els seus testimonis colpidors dels terribles efectes que provoquen les armes nuclears. La seva evidència va complementar altres presentacions de dades i de recerca.
Les conseqüències de qualsevol us d’armes nuclears serien devastadores, durarien a llarg termini i són inacceptables. Els governs, no poden escoltar aquestes evidències i les històries humanes i no actuar” diu Akira Kawasaki, de l’organització japonesa Peaceboat. “L’única solució és prohibir i eliminar les armes nuclears i hem de començar a fer-ho ara” afegeix Kawasaki.
Durant dècades, les discussions sobre les armes nuclears les han dominat els pocs països que disposen d’aquest armament – països que continuen emmagatzemant i mantenint més de 16.000 caps nuclears actius. La iniciativa humanitària sobre armes nuclears ha promogut un canvi fonamental en aquesta negociació, amb països que no tenen armes nuclears liderant el camí en una discussió sobre els efectes d’aquestes armes.
A diferència de les altres armes de destrucció massiva – les químiques i les biològiques – les armes nuclears encara no estan prohibides per cap tractat legal internacional. Les converses de Viena han evidenciat que la comunitat internacional està decidida a canviar aquesta situació.
L’organitzador de l’anterior conferència sobre l’impacte humanitari de les armes nuclears, Mèxic, va fer una crida perquè comenci el procés diplomàtic i Sud-àfrica va dir que estava considerant el seu paper en futures trobades.
Tothom a Viena pot dir que alguna cosa nova està passant en relació a les armes nuclears. Ja s’han fet tres conferències examinant el seu impacte humanitari, i ara amb el compromís d’Àustria tenim tot el que cal perquè comenci un procés diplomàtic” assegura Jordi Armadans, director de FundiPau.