dilluns, 28 de gener del 2013

Cooperació i Defensa: tres D i una C

L'Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD) sembla cada cop menys central en la política exterior dels països donants i aquesta tendència -que es dóna des de Canadà fins a l'estat espanyol- va acompanyada d'una relació preocupant, cada cop més estreta, entre ajut, seguretat i comerç.

La Defensa, la Diplomàcia i el Desenvolupament (les tres D) van de la mà, per aquest ordre d'importància i conferint a l'Ajut una sospitosa subordinació als interessos nacional de "defensa" i als treballs de "diplomàcia" en favor d'interessos empresarials. Però això no és tot. La veritable subordinació és la que tenen les tres D a les exigències del mercat, als interessos econòmics, a la C de Comerç. Per això cada cop sentim parlar menys de desenvolupament i més de creixement.

D'altra banda, la militarització de l'AOD, amb intervencions "humanitàries" i presència cada cop més gran en estats fràgils rics en matèries primeres (com Iraq, Afganistan, Mali o Zaire) ens va portant cap a una 'seguritització' de l'Ajut que justifica la tendència a la concentració de donacions, cada cop més condicionades a clàusules comercials i a "interessos nacionals" també cada cop més difosos en la "lluita contra el terrorisme" i amb la influència regional que cada país donant vol tenir.

L'AOD mai no ha estat exempta d'interessos, que es poden considerarlegítims. Però avui va camí de raspassar una línia vermella que convertiria el desenvolupament dels pobles en nova dependència i l'ajut en caritat neocolonial. Les ONG tenim un paper important a denunciar-ho i evitar-ho.