dilluns, 22 de febrer del 2016

A les verdes i a les madures, senyor Suárez

"Una mica d'impossible o m'ofego", vaig llegir fa pocs dies en un article, a propòsit de la presó en què estem convertint el món sencer limitant la nostra actuació a 'allò que és possible', cada cop més acotat i domesticat per l'economia i el seu seguidisme polític. Com que estic convençut que la Història ha avançat a cops de tornar possible l'impossible, digueu-me ingenu però la realitat juga a favor meu.

Un exemple d'aquesta presó mental el tenim en les recents declaracions de l'alcalde de Ferrol, Jorge Suárez, de la coalició d'esquerres Las Mareas, que espera que es confirmi el contracte de Navantia per a la construcció de cinc fragates per a l'Aràbia Saudita. "Tengo problemas de conciencia con esos contratos, ya que no es lo mismo hacer buques para Noruega que para Arabia Saudí, pero la situación de la comarca es la que es, y entre la conciencia y el hambre ...".

Suárez no és l'únic a avalar aquest contracte immoral. L'alcalde de Cadis, José María González (Kichi), de Podemos, ja va dir el mateix fa uns dies. Un contracte que pot arribar als 3.000 milions de dòlars en cinc anys deu pesar més en la balança que la conculcació de la Llei espanyola de comerç d'armes (que ha costat més de vint anys de feina i de pressió política per poder-la aprovar) i el suport a una monarquia dictatorial que està en guerra oberta al Iemen -2.5 milions de persones desplaçades, 21 milions amb necessitat d'ajut humanitari, 6.000 morts i 28.000 ferits- i dóna suport a milícies sunnites al Líban, Síria i altres països àrabs, i vés a saber si fins i tot a Estat Islàmic.

De manera que, si el govern espanyol aprova aquest contracte, a més de ser immoral cometrà una il·legalitat. Vet-ho aquí. No tot s'hi val, senyor Suárez, i si per comptes de que els principals comercials de l'Estat fossin el ministre de Defensa i el Rei emèrit, tinguéssim una altra mena de comercials d'Estat, les coses podrien anar diferent: el dilema no és "o feina o fam", és una mica més complex; es tracta de buscar feina digna i deixar de remenar i remenar en la indústria de la mort, el comerç d'unes armes que tard o d'hora arriben a mans assassines.

Aniria bé recordar-nos que la nostra consciència no és una presó, no és presonera del possibilisme de mirada curta i vol ras que només veu el que té davant del nas. En definitiva, que entre la consciència i la fam de vegades hi sabem ponderar la conseqüència dels nostres actes.

La vaga de fam d'un periodista palestí

Muhammad Al-Qeiq és un periodista palestí del canal Arabia al-Majid que va ser detingut a casa seva, a Ramallah, el passat mes de novembre sense que es formulés cap acusació contra ell. Al-Qeiq va ser interrogat durant dies i posat sota detenció administrativa. Aquesta mesura, que afecta a més de 600 presoners palestins, es tradueix en una detenció indefinida sense càrrecs ni judici i que es pot renovar cada sis mesos.La detenció administrativa es basa en informació secreta a la qual ni el detingut ni el seu advocat tenen accés. En el cas del periodista Al-Qeiq, el jutge del tribunal militar va afirmar que l'informe secret inclou informació que demostra que Al-Qeiq fomentava la provocació amb la seva tasca periodística.

Poc després de conéixer que estava sota detenció administrativa, el periodista va començar una vaga de fam que avui, quasi bé 90 dies després, manté. El seu estat és d'extrema gravetat i podria morir en qualsevol moment, però la seva determinació és forta i la seva demanda clara: només posarà fi a la vaga de fam si el Tribunal Suprem d'Israel retira l'ordre de detenció administrativa i se'l trasllada a un hospital de Ramallah.

L'Alt Tribunal israelià ha presentat diverses ofertes a la família del periodista però -fins ara- cap d'elles no posa fi a la detenció administrativa. Les organitzacions de drets humans israelianes i palestines i Les Nacions Unides han demanat el seu alliberament. El Centre Palestí de Drets Humans (PCHR en les seves sígles en anglès) han denunciat la detenció administrativa d'Al-Qeiq com una greu violació de les lleis internacionals humanitàries i de drets humans. Segons aquesta organització, “aquest delicte constitueix un crim contra la humanitat segons l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional i l'article 78 de la Quarta Convenció de Ginebra”.

A dia d'avui no sembla que l'alt tribunal israelià tingui la intenció de reconsiderar la seva decisió, sobretot tenint en compte que només fa uns dies va rebutjar la congelació de l'ordre de detenció administrativa. Lamentablement, la comunitat internacional resta muda davant d'un sistema judicial que viola, sense complexos, la legalitat internacional.

La més que probable mort del periodista palestí no pertorbarà les vides dels ciutadans jueus d'Israel però sí que agreujarà la salut moral i ètica d'una societat on tot és justificable en nom d'una seguretat malaltissa.