dijous, 1 de novembre de 2012

Esteu segurs que "primer els de casa"?

El desmantellament de la cooperació internacional al desenvolupament, que estan perpetrant l'estat espanyol i les comunitats autònomes, troba molt poca resistència entre la ciutadania, aclaparada per la crisi i davant el relat de que és necessari arreglar primer els problemes a casa, abans de ser solidaris amb els qui estan lluny.

Però ni el relat s'adiu amb la realitat ni el desmantellament de la solidaritat internacional ajudarà a resoldre la crisi, ans al contrari. En primer lloc perquè els recursos -com podem veure amb mil exemples en els Pressupostos Generals de l'Estat que s'estan debatent ara mateix- no s'ncrementen en les despeses socials sinó en pagar els interessos del deute, en pagar despeses fixes de Ministeris que dupliquen competències transferides a CC.AA., en pagar armament compromèsamb Europa (què no hi havia un compromís amb la ciutadania per donar assistència mèdica universal i gratuïta?), en compensar empreses per autopistes no rendibles o en fer l'AVE fins a Galícia. Les retallades socials seguiran, perquè sembla que havíem arribat a un grau de gaudi de drets excessiu per al gran capital.

De manera que l'argument de "primer els de casa" tampoc no és veritat. Ens estan aixecant la camisa i farem tard a cridar prou.

Mentrestant, la cooperació tendeix a zero, trencant 32 anys d'un compromís nascut de l'imperatiu ètic, social, polític i econòmic d'eradicar la pobresa al món. En moments de crisi les ONG no demanem mantenir el nostre volum d'ajut, sinó mantenir una quantitat proporcional a la riquesa del país: la crisi no pot ser una excusa, ja que si la riquesa del país disminueix també ho fa el seu compromís, però en la mateixa proporció.

No es tracta d'una qüestió de solidaritat sinó de justícia. El compromís de 1970, quan l'Assemblea General de NN.UU. demandava als països 'desenvolupats' destinar un 0,7% del PIB a ajut extern va ser fruit d'un consens, per tal d'aconseguir que totes les persones puguin gaudir del dret a tenir una vida digna. Per la nostra dignitat, alcem la veu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada