diumenge, 26 de juny de 2016

No és això, companys, no és això

Aquestes setmanes he fet campanya, modesta però activa, piulant a twitter a favor del Brexit per raons oposades a les que han defensat la majoria de britànics partidaris de marxar de la Unió Europea: jo no he volgut mai una Europa que es limiti a ser només un mercat comú --com ha defensat sempre GB-- ni una Unió limitada pel poder sobirà i excessiu dels Estats membres --com segueixen volent les elits econòmiques i polítiques dels països jacobins--, ni un entramat burocràtic que permeti privilegis entre Estats (com el xec britànic), sinó una Europa dels ciutadans on els màxims mandataris polítics ens representin i siguin elegits per la ciutadania, i on un Parlament Europeu tingui competències definitivament cedides pels Estats.

Ara, un cop realitzat el referèndum britànic, sembla que ens tornen a confondre interessadament els termes, fent més cas als cants de sirena contra la immigració --no sigui que donem ales als partits xenòfobs--, reforçant els nacionalismes i els poders dels Estats i proclamant potser una Europa de dues velocitats, per permetre que l'eix franco-alemany guanyi encara més pes i seguim anant a remolc d'uns interessos econòmics que no són els de la majoria. Tot plegat una involució en la direcció errònia. Ara, més que mai, cal llegir entre línies i que hi hagi una opinió pública capaç de debatre en profunditat i proclamar la queixa de fons de milions de ciutadans, que no volem més Estats i més economia sinó més democràcia, més política i sobre tot més polítiques socials.

Molt del que està passant té a veure amb la por, que és una mala consellera i sobre tot contrària a la confiança, que és la base de la pau i la justícia. Cal que tornem a alçar la veu, des del carrer, per repetir una i mil vegades "no és això, companys, no és això". La sortida de Gran Bretanya de la Unió és un cop més a la triple crisi que viu Europa: de valors, institucional i d'ineficàcia, però no és l'única ni possiblement la més important, perquè la lliure circulació de mercaderies no s'aturarà i Europa seguirà signant Tractats amb GB perquè "God save the Queen" i la pela és la pela.

Més profunda és la crisi de valors i d'inacció que vivim, davant un milió i escaig de persones que truquen a la porta d'una Europa de 300 milions que diu, en boca dels seus portantveus oficials --mentida!-- que hi ha "una crisi de refugiats quasi inabordable" i que identifica la població refugiada amb immigrants en situació irregular, convertint les polítiques d'immigració en polítiques de seguretat, com si parléssim d'enemics potencials. Això també atia la por de la gent, malmet la confiança i dóna ales al pensament xenòfob i als nacionalismes d'arrel ètnica.

Si tornem unes pantalles enrera, l'any 2000, amb l'elaboració d'una Constitució europea en base als seus pobles més que als seus Estats, podrem construir sobre bases sòlides el que --em permeto pensar-- vol una bona part de la ciutadania: una Europa de les regions i dels pobles, exemple de multiculturalisme i de solidaritat mundial, sense quotes assignades de poder (28 comissaris, un per Estat, on s'ha vist!), amb un Parlament amb algunes competències legislatives exclusives, amb menys burocràcia, més efectivitat i una veu potent.

És l'hora de la responsabilitat. Tan de bo comencem a reclamar solidaritat amb els refugiats per perdre la por a uns poders que no ens representen. Seria la primera pedra d'una construcció que demostraria que hem entès l'emprenyada de molta bona gent arreu d'Europa.