divendres, 31 de gener de 2014

L'Alfons Banda i jo, dos colors i un mateix ideal



Bon amic Alfons,

T’escric a pocs metres del teu llit, quasi veient com la teva vida s’apaga però segur de que les teves idees i ideals perduraran fins més enllà dels nostres fills.

Amb el cor tendre i el cap clar repasso les etapes de la nostra vella amistat, de més de trenta-cinc anys, i me’n faig creus de la poderosa influència que has tingut en la meva vida, des d’aquells temps en què conversàvem al teu despatx de la direcció de batxillerat als jesuïtes del carrer Casp, en una planta baixa que donava als patis de l’escola …

És realment curiosa la nostra amistat, que s’assembla a aquells motlles de fang –el positiu i el seu negatiu- que es complementen per crear qualsevol objecte bell. No vull semblar pretenciós, però moltes vegades he tingut la certesa que la meva aportació al teu creixement personal ha estat donar-te allò que tu volies complementar, de la mateixa manera que jo he sentit que el teu ajut al meu creixement –molt gran, substanciós, de fons- ha estat donar-me allò que a mi em faltava.

Tu ets analític, jo creatiu, tu ets lent, jo accelerat, tu ets prudent, jo agosarat, tu ets reflexiu, jo hiperactiu, tu observes fins al detall de les rajoles de terra, jo observo el conjunt amb la seva harmonia, tu estàs segur del que defenses, jo sóc capaç de defensar una cosa per a estar-ne segur.

Potser per això m’has enriquit fins al punt que puc dir que la meva vida és molt millor des de que et conec. Un amic comú ens va dir que la Fundació per la Pau (FundiPau) era l’obra de la teva vida. M’hi vas embrancar –com a tants d’altres- i has fet que també sigui una part importantíssima de la meva.

Els dos hem compartit durant trenta anys una manera de seguir el camí de la pau. Hem pogut fer d’això un ideal de millora de la humanitat, que no acaba de copsar la riquesa de la concòrdia, del diàleg, de la resolució pacífica dels conflictes … potser perquè encara falta una mica de feina per fer d’aquest camí l’únic camí possible per a la humanitat.

Te’n vas en una data molt assenyalada, l’aniversari de la mort del mahatma Gandhi, que va assolir molts objectius per la via que ha estat per a tu la guia de comportament de tota la teva vida.

Gràcies, Alfons, per ser un mestre a més d’un amic. Estaràs sempre present en el meu cor.

Xavier, 30 de gener de 2014

1 comentari:

  1. Gràcies Xavier, aquests dies, molt especialment, tinc la necessitat de llegir sobre l'Alfons, Jo no feia 35 anys que el conéixia i potser no tinc tan dret com vosaltres a estar trista, a trobar-lo a faltar, i tanmateix m'hi sento, molt perquè quan vaig arribar a la Fundació, em va rebre amb una molt afectuosa abraçada i em va fer sentir part d'alguna cosa.

    ResponElimina