Bon
amic Alfons,
T’escric
a pocs metres del teu llit, quasi veient com la teva vida s’apaga però segur de que
les teves idees i ideals perduraran fins més enllà dels nostres fills.
Amb
el cor tendre i el cap clar repasso les etapes de la nostra vella amistat, de
més de trenta-cinc anys, i me’n faig creus de la poderosa influència que has
tingut en la meva vida, des d’aquells temps en què conversàvem al teu despatx
de la direcció de batxillerat als jesuïtes del carrer Casp, en una planta baixa
que donava als patis de l’escola …
És
realment curiosa la nostra amistat, que s’assembla a aquells motlles de fang
–el positiu i el seu negatiu- que es complementen per crear qualsevol objecte
bell. No vull semblar pretenciós, però moltes vegades he tingut la certesa que
la meva aportació al teu creixement personal ha estat donar-te allò que tu
volies complementar, de la mateixa manera que jo he sentit que el teu ajut al
meu creixement –molt gran, substanciós, de fons- ha estat donar-me allò que a
mi em faltava.
Tu
ets analític, jo creatiu, tu ets lent, jo accelerat, tu ets prudent, jo
agosarat, tu ets reflexiu, jo hiperactiu, tu observes fins al detall de les
rajoles de terra, jo observo el conjunt amb la seva harmonia, tu estàs segur del
que defenses, jo sóc capaç de defensar una cosa per a estar-ne segur.
Potser
per això m’has enriquit fins al punt que puc dir que la meva vida és molt
millor des de que et conec. Un amic comú ens va dir que la Fundació per la Pau (FundiPau)
era l’obra de la teva vida. M’hi vas embrancar –com a tants d’altres- i has fet
que també sigui una part importantíssima de la meva.
Els
dos hem compartit durant trenta anys una manera de seguir el camí de la pau.
Hem pogut fer d’això un ideal de millora de la humanitat, que no acaba de
copsar la riquesa de la concòrdia, del diàleg, de la resolució pacífica dels
conflictes … potser perquè encara falta una mica de feina per fer d’aquest camí
l’únic camí possible per a la humanitat.
Te’n
vas en una data molt assenyalada, l’aniversari de la mort del mahatma Gandhi,
que va assolir molts objectius per la via que ha estat per a tu la guia de
comportament de tota la teva vida.
Gràcies,
Alfons, per ser un mestre a més d’un amic. Estaràs sempre present en el meu
cor.
Xavier, 30 de gener de 2014
Gràcies Xavier, aquests dies, molt especialment, tinc la necessitat de llegir sobre l'Alfons, Jo no feia 35 anys que el conéixia i potser no tinc tan dret com vosaltres a estar trista, a trobar-lo a faltar, i tanmateix m'hi sento, molt perquè quan vaig arribar a la Fundació, em va rebre amb una molt afectuosa abraçada i em va fer sentir part d'alguna cosa.
ResponElimina