diumenge, 27 d’abril de 2014

Violència és eludir impostos

Al món hi ha 48 paraïsos fiscals. Cadascú en té almenys un a prop de casa seva. Llocs on -en poques paraules- pràcticament no es paguen impostos si es domicilia una societat mercantil o es té un compte d'estalvi. Llocs "legals" on els comptes corrents poden ser oficialment anònims i les transaccions que s'hi facin també. Per posar només un exemple, que la companyia Ryanair (la tercera a l'Estat espanyol en nombre de passatgers) no deixi riquesa al país perquè té la seu a una altra banda.

Aquesta és una de les moltes dades a què vaig accedir l'altre dia, analitzant amb altres persones el desgavell fiscal que constitueix una de les causes més sagnants de la desigualtat creixent al món i també, cal dir-ho clar, de la violència estructural d'un sistema que es menja cada cop més persones i acumula cada cop més riquesa en poques mans.

La cultura de la violència s'arrela en l'acció dominant de la humanitat des de fa més de cinc mil anys, es debilita cada cop que hi ha una resposta solidària a un problema social (un moviment ciutadà, una alternativa de comerç diferent, un exemple de dignificació de les relacions humanes) i s'enforteix cada cop que es dóna via lliure al mercat sense posar-hi límits..

Violència és que els administradors de la cosa pública es mostrin forts amb els febles i febles amb els forts. L'any 2012 a Espanya les rendes del capital van pagar impostos per valor d'entre un 18% i un 24%, mentre les rendes del treball pagaven entre un 24% i un 52% i mentre l'impost de societats tenia un tipus efectiu del 4,5% per a grans empreses.

És a dir, les persones vam aportar aproximadament un 40% del nostre salari en impostos, mentre les grans empreses aportaven un ... 4,5% de la riquesa generada!. I això no és tot: el frau fiscal va suposar més o menys el 25% del PIB anual i gran part d'aquest frau es concentra en l'elusió d'impostos per part dels grans capitals, fortunes privades i sobretot activitat de les empreses més grans.

En aquest context, lluitar contra la violència estructural passa indefectiblement per aconseguir una fiscalitat més justa, progressiva i solidària, com una qüestió cabdal per al progrés de les nostres societats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada