divendres, 26 de juny de 2015

Creu Roja, l'ONCE i Càrites espanyola: les tres senyores

El proppassat 8 de juny el Tribunal Suprem va anul·lar el Reial Decret del 2013 que regulava les subvencions des de l'administració de l'Estat a les entitats socials (al Tercer Sector Social), corresponents a la casella "d'altres fins d'interès social" que els ciutadans marquem voluntàriament en fer la nostra Declaració de Renda.

La sentència es basa, com en les ... 13 sentències anteriors! d'aquell mateix Tribunal i del Constitucional en vint anys, en el fet que l'Estat no és competent en el desenvolupament de polítiques socials, les competències exclusives de les quals corresponen a les Comunitats Autònomes com assenyala el mateix text constitucional.

Parlant clar: el 0,7% de cada ciutadà que vol marcar la casella ha de recaptar-lo la Comunitat Autònoma i repartir-lo ella mateixa, íntegrament ¿Per què, doncs, l'Estat desobeeix repetidament els alts tribunals i es passa pel forro sentències i més sentències, canvia reglaments, modifica bases de convocatòries y fa el que calgui per seguir repartint 220 millones d'euros -el 2014- a les entidades socials que considera?.

Penso que ho fa per tres raons fonamentals i que convé repetir, malgrat que des de Catalunya ja s'ha fet reiteradament des del 2007 mitjançant estudis, demandes, recursos i peticions, perquè aquí s'han recollit el darrer any 54,4 M€ i n'han retornat 30,8 milions, xifra que no es correspon ni tan sols amb la xifra promig de retorn per habitant, cosa que suposa un greuge comparatiu, reiterat en el temps, difícil d'explicar ja que premia les Comunitats on hi ha menys ciutadans que marquen la casella del 0,7%.

Primera raó: l'Estat autonòmic està en fallida des del seu inici (la LOAPA), i l'ànima castellana de l'aparell de l'Estat no se l'ha cregut mai, l'ha respectat molt poc y no el valora gens. La diversitat és un incordi, i no em vull estendre més en l'argument.

Segona raó: perquè les grans organitzacions socials, centralistes i burocratitzades, i molt especialment les "tres senyores", a través del seu braç executiu (la Plataforma de Acción Social, on tenen entre les tres un terç dels vots i moltíssima influència -àdhuc econòmica- sobre la majoria de petites ONG) han lluitat des del primer moment per centralitzar els ajuts, per procurar que aquests vagin majoritàriament a entitats "nacionals" (encara que tenir seu a Madrid ja et converteix en nacional) i per liderar la interlocució amb els governs centrals mentre els seus "aparells centrals" controlen internament les seves delegacions i seccions autonòmiques o episcopals.

Tercera raó: amb l'argument de la igualtat d'oportunitats i de drets de totes les persones en risc  d'exclusió de qualsevol lloc d'Espanya es perpetra una distribució discrecional de fons que facilita el control d'entitats, la priorització dels àmbits de treball de les organitzacions socials i s'assegura la continuïtat estructural de les grans organitzacions, les que reben més subvencions any rera any. És una raó que no suporta ni un feble estudi comparatiu, però serveix per perpetuar el discurs de que "cal evitar que hi hagi 17 Espanyes diferents en drets" i donar per bo, en canvi, el mantra del "dret a una sola Espanya" (que és la que jo vull, afegeixo jo). I per suposat això només ho assegura l'Estat

Urgeix, fins i tot per salut democràtica, que en aquesta ocasió (a la 14 va la vençuda) l'Estat compleixi la sentència i transfereixi, ara mateix, els fons als governs autonòmics. ¿O serà que el Tribunal Constitucional i el Suprem només obliga uns, i no tothom?.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada