divendres, 11 de desembre de 2015

2015, un altre any perdut per a la pau?

Acaba l’any amb 29 conflictes armats arreu del món i amb alguns d’ells enquistats i que amenacen zones senceres del planeta. Hem aconseguit en una dècada el trist rècord de passar de 14 a 60 milions de refugiats. Síria té molt a veure amb l’Iraq, i la seva inestabilitat amb la invasió occidental de fa 11 anys, i amb el bloqueig econòmic al règim de l’Iran, i tot plegat amb la situació insostenible a Palestina, on no es respecten els drets humans, i …

Podríem seguir amb la zona dels grans llacs a l’Africa (Congo, Burundi, Ruanda) o més al nord, amb la inestabilitat permanent de Sudan del Sud –ara no se’n parla però segueix el drama de milions de persones-, de la república Centrafricana, de Mali o de Nigèria …

El mal s’escampa en forma de terrorisme, però també de règims dictatorials, de relacions abusives entre països, d’uns interessos econòmics que s’ho mengen tot i del mal de tots els mals: una desigualtat creixent que fereix les consciències i dóna ales a la violència.
Desenganyem-nos. La violència estructural, l’ànsia d’acaparar més i més, està a l’arrel de la conflictivitat del món. I sobre aquesta mala base de desigualtat poc podrem construir un món més just.

La realitat, volguem veure-la o no, és que tornem a equivocar la resposta als violents. No es pot respondre el terrorisme amb la violència de les bombes i afegiint llenya al foc. No es pot respondre a l’èxode de refugiats posant tanques i mirant a una altra banda. No es pot respondre a qui fuig de la bomba de la fam tancant fronteres, obrint centres de detenció i deportant novament les persones que fugen de la misèria.

Cal treballar per la justícia perquè hi hagi una pau permanent. Hi ha milions de persones que així ho entenem, i posem grans de sorra que faran una gran platja: enguany s’han aconseguit compromisos sobre la sostenibilitat del planeta, hi ha una poderosa coalició ciutadana mundial que malda per aconseguir abolir les armes nuclears, hi ha grups arreu del món treballant per reduir la despesa militar, voluntaris fent mediació en centenars de conflictes socials, organitzacions que treballen dia a dia per la justícia global.


Aquest és el camí. Aconseguir que hi hagi una opinió pública formada, crítica i disposada a defensar la justícia arreu i a dir als poder públics que això s’ha acabat. Que cal resoldre els conflictes, una i mil vegades, mitjançant el diàleg i no la força bruta. No perdem l’esperança perquè som tossuts i cada cop som més. Ara tenim tot un any 2016 per avançar en la bona direcció. Tan de bo creixi l'onada de consciència ciutadana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada