dimecres, 30 de desembre de 2015

Perill i oportunitats del nou poder

Ben entrat el segle XXI, a les acaballes d'un any en què s'ha incrementat la inestabilitat mundial, sense gaire societats amb nous projectes engrescadors i mentre la desigualtat econòmica segueix creixent arreu, em faig una pregunta en forma de reflexió: què ens cal per anar bastint un món amb més qualitat de vida, sostenible i més solidari?

El primer que em ve al cap és que el nou poder emergent, el "cinquè poder" de la ciutadania activa i organitzada (que dóna nom a aquest blog), no té encara la força suficient per condicionar els resorts dels poders real i canviar el curs de les coses. Hi ha indicis positius -més porositat entre organitzacions i moviments socials, més gent mobilitzada, una queixa cada cop més global,...- però l'statu quo encara és molt potent i la nova política li costa obrir-se pas.

Però el focus de la resistència al canvi potser està en un altre esfera: la distribució de poders. Ja no es tracta del poder executiu (governs), legislatiu (parlaments democràtics) i judicial, ni tan sols d'acompanyar-los del quart poder dels mitjans de comunicació, perquè cada cop és més clar que hi ha un nou poder que ho pot tot, ho contamina tot, ho condiciona tot. El poder de les empreses transnacionals i les grans corporacions econòmiques condicionen governs, promouen guerres, formen lobbies i grups de pressió, compren mitjans de comunicació i conformen un gran magma que es converteix en la raó i la fi de totes les coses.

Perquè res no s'aturi i el Gran poder segueixi manant cal que hi hagi creixement econòmic constant, que no canviïn les regles de joc (i si algun govern s'hi atreveix es contraresta des d'organismes multilaterals), que es compti amb la gent per a votar però que no es tinguin massa en compte ni les seves opinions ni els seus interessos. I, per damunt de tot, que es privatitzin el lucre i els guanys, i es socialitzin les pèrdues entre tots.

Canviar aquesta deriva, que s'ha anat aprofundint en els darrers trenta anys, serà un procés llarg però és absolutament necessari per fer un món habitable, on no calgui tenir tant per a viure però molt més per a conviure, i sobretot més ben repartit. Caldrà que l'economia no s'ho mengi tot, que deixem de parlar -per exemple- de recursos humans i parlem definitivament de persones. Caldrà renúncia, convicció i tossuderia. Molta tossuderia. Entre la gent que s'hi apunta (em consta que som milions), compteu amb mi. Bon any 2016.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada