dilluns, 31 de desembre de 2012

Desarmar la paraula

Vull acabar l'any amb una reflexió personal i un propòsit. Ens cal desarmar la paraula, em cal desarmar la paraula, el discurs, tan sovint carregat de mitges veritats, d'arguments que ho són només a l'engròs, d'amenaces amagades, de domini subliminal.

Ens cal desarmar la paraula. Donar valor al diàleg i a la reciprocitat d'arguments. Defensar una postura coherent donant totes les facilitats perquè l'altra part -que sabem que no pensa com nosaltres o que està a les nostres antípodes ideològiques- pugui defensar també les seves, fent que escolti a més de parlar, i esatnt disposat també a que tothom hi guanyi alguna cosa sense necessitat de renunciar a allò que per a mi és essencial.

Difícil art, certament, que demana d'entrada dues actituds clares: renunciar a tenir tota la veritat, a que tots els meus arguments formin part d'una veritat essencial i indivisible, al tot o res, i alhora demana estar disposat a escoltar (no només oir) els arguments de l'altra part, conèixer allò que és essencial per a l'altre i fer-ho "divisible" als seus ulls de la resta d'arguments que proposa.

Si per part meva faig aquest difícil exercici de desarmar les paraules d'amenaces, xantatges, pors i absolutismes tinc el drety -i el deure- d'exigir aquesta mateixa actitud a l'altra part, encara que no la tingui de bon començament. L'assertivitat, l'ajut d'un tercer que faci mediació o bé l'obligació mútua a una escolta activa de l'altre, ben segur que faran la resta per desarmar la paraula i treure-li força destructiva.

La paraula desarmada té una gran força perquè la posa tota en la raó. I exerceix aquesta força tant si es tracta de resoldre un conflicte armat (com el sirià), un conflicte entre pobles (com el procés d'alliberament de Catalunya), un conflicte entre veïns del barri o entre dues persones.

Vull d'encetar el 2013 practicant jo i exigint a les alres persones una paraula desarmada, lliure de xantatges, d'amenaces i d'apel·lacions a l'statu quo (normalment injust i construït per interessos de minories) que no serveixen per desarmar el verí, la prepotència o els sentiments més simples expressats amb menyspreu. Una tasca de pau que em sembla molt útil per als temps que córren.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada