diumenge, 16 de desembre de 2012

Els programes de sensibilització, a examen

Una persona coneguda es qüestionava per a què han servit més de 30 anys de sensibilització per a la solidaritat internacional i per a la pau a les escoles, als esplais, als centres juvenils, si ara -quan vénen mal dades- no hi ha una forta contestació al desmantellament de les polítiques socials en general i de la política de cooperació internacional en particular.

Penso que una qüestió tan simplement expressada demana una resposta més complexa. D'una banda, cal reconèixer que avui hi ha més gent -i especialment gent jove- que viu una ciutadania global, compromesa i solidària en les seves diferents expressions de vida. Hi ha més gent que pensa que un altre món és possible i això no és una simple o ingènua quimera. Els moviments socials es nodreixen d'aquest pensament i s'han enriquit molt a les darreres dècades. Però, d'altra banda, les ONG i entitats socials ens sentim òrfenes i no hem aconseguit, en el moment més necessari, la suficient complicitat social com per evitar l'anorreament del 0,7% i el desmantellament progressiu de l'estat del benestar.

La pregunta del milió és com aconseguir que un 10, un 15% de la població estigui al darrera nostre per "plantar-se" i dir prou a la por, a la desmobilització, fent que surin noves idees i experiències solidàries i que aquestes petites illes de cooperació es puguin replicar aquí i allà.

Ben segur que, per part nostra, les entitats socials haurem d'intentar també treballar de forma més transversal, en noves xarxes que incloguin les grans causes per les quals treballem i lluitem: la pau, la sostenibilitat ambiental, la cooperació internacional, l'assistència social i l'exercici dels drets humans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada